FENT CAMÍ CAP A DONOSTI / TRANSPYR 2011

5ª ETAPA.
La Transpyr ja anava  de coll avall..!!, vull dir, que segons tothom comentava, el pitjor ja ho teníem passat. Aquesta va ser una etapa "tranquil·la", de "només" 100 km. i 2.000 metres de desnivell, des de Ainsa a Jaca. Pujada de 60 km.bastant progressiva, arribant fins els 1.780 metres d'altitud, i la resta molta baixada i bastant de corriol. No vos penseu per això, que va ser un passeig. La gent continuaven caient, i ningú donava la cosa per feta fins arribar a la meta. Nosaltres sempre al nostre ritme i anar conservant..!! Varem tenir per company un noi sevillano, en Paco, que va fer l'etapa amb nosaltres ja que el seu company basc,  va de de plegar aquell dia per problemes de "retaguardia". La nostre fama com "l'equip de la campaneta" va anar creixent a nivell internacional, ja que ens vam donar a conèixer a  equips de italians, austríacs, anglesos, portuguesos, anglesos i mexicans. Ningú s'escapava (sobre tot les dones) de les mostres d'afecte del "gentleman de l'esquellerinc". Tot i això, en cursa, miràvem de deixa el nostre pavelló català, ben alt i  passàvem sense pietat als representants internacionals,sempre que podíem.Varem arribar a Jaca a les 4'30 de la tarde .

                         Les nostres "barretes energètiques" a Aínsa.
6ª ETAPA.
Des de  Jaca, ens dirigim ja cap a Navarra per acabar al bonic poble de Isaba.Canviem del paisatge del Pirineu Aragonès al Navarrès, entrant en un clima i vegetació ja de tall més Atlàntic. L'inici sense complicacions apuntant  cap al Nord al llarg de unes valls precioses. Enllacem amb trams de carretera local, passant per pobles petits i aïllats. Després d'un parell de pujades curtes però bastant dures, varem baixar  per un espectacular corriol,  a Ansó des d'on, ja per un recorregut més assequible, ens anàvem al nostre destí  a Isaba a la Comarca del Roncal. La etapa va ser de "només"  84 km. i 2.300 metre de desnivell. Ara ja tot ens he semblava poc, comparat amb el que portàvem a les nostres cames...!! Estàvem valents i amb la moral molt alta..!! Ja només en quedàvem dues..

  
          En Santi, volia que el record d'en Conrad, estiguis en els llocs més bonics .

7ª ETAPA.
El nostre destí era Elizondo  cap al País Basc. Ens esperaven  quasi 100 km. i 2800 de desnivell. Crec que va ser una de les etapes amb els paisatges més bonics de tota la ruta. Irati, Roncesvalles i l'impressionant Port la Larau, son alguns dels llocs on varem passar. Llocs on, si no fos pel ritme que hem de portar, ens hi quedaríem molta estona gaudint de tot els seus encants. Peró la nostre bona sort es va acabar a 25 km. de la meta, amb una baixada brutal i llarguíssima, que més que una baixada semblava un arrossegador. Jo anava davant, i quasi al arribar al final del terraplè ,veig que en Santi no arriba. Miro per munt, i el veig parat, a uns 250 metres més amunt. Passant alguns corredors i hem diuen que a tingut una averia, però que ja la pot solucionar tot sol. Peró el temps passar i en Santi no baixa. Tiro cap a munt a peu ( es impossible en bici), i quant arribo a la seva alçada hem diu que a trencat el disc de fre de darrera. Ell volia fer el canvi per el de davant, però no son compatibles. No toca més remei que anar tirant més a poc a poc. Per sort, el seu domini i equilibri, no el fan anar gaire lent. Jo el vaig avisant de las frenades amb antelació, i anem fent fins al final. A les 3'30 arribem a Elizondo contents després de poguer salvar l'etapa.
Avui es el meu aniversari, i el millor regal que puc tenir es esta "vius" a la Transpyr i que la sort ens sigui favorable per l'endemà. 

 
8ªETAPA.
Després del ensurt de la etapa anterior, encara ens vam planteja la ultima, amb més cautela que les anteriors. Veiem que no ens podíem confiar mai. Molts talls que amb una sortida de Diumenge els  passaríem sense pensar, aquí anàvem amb peus de plom, per si de cas. I varem fer molt bé, perquè encara vam veure alguns companys que per avaries , cops o caigudes es van quedar sense acabar, i amb la mel als llavis.Van ser  86 km. i 2.400 metres de desnivell,per arribar al nostre destí final. I tampoc els van regalar..!! Varem sortir amb una mica de pluja i també vam trobar boira, la qual cos feia que les pedres i arrels fossin molt traïdores. També varem passar per un poble (Lesaka) on el personal estava de festa i tots anaven de banda a banda de carrer . I sense adonar-nos quasi , varem arribar al kilòmetre 51, on estava l'ultim control de temps cronometrat. Aquí ja tot van ser abraçades i felicitacions entre la gent que varem coincidir al avituallament. Ja quasi ho teníem fet..!!!
Amb bastant tranquil·litat varem continuar, per salvar les últimes emboscades de l'etapa, ja que pocs minut abans d'arribar a meta encara estàvem baixant trialeres al costat del mar . Amb una d'elles en Santi va patinar amb una pedra i es va fer un bon cop al braç,(també pot ser que ho fes per que la metgessa el cures a l'arribada), qui sap...
La qüestió es  que ens varem presentar tots dos a l'arc d'arribada, amb una alegria indescriptible i molt emocionats pel que acabàvem de fer. Teníem la Transpir a la butxaca..!! A més varem tenir una sorpresa que no ens esperàvem, les nostres parelles varem venir a Donosti, des de casa, per trobar-nos a l'arribada..!! Tot un detallaç..!!!
Crec va ser un dels millors moments de tota aquesta aventura, que estic segur que recordarem per sempre. Gracies noies...!!! 
També vull donar les gracies a la gent del FuturEsport,  que han fet el seguiment de les nostres aventures i ens han donat suport i ànims durant tota la Transpyr. També al noi de l'esquellerinc que cada nit em rentava els culots.!! 
"El Dios de la melmelada"..!!

Ara ja han passat un dies des de que hem tornat, i vaig assimilant tot el que hem viscut. Des de que varem començar amb els entrenaments de llarg recorregut amb en Santi i en Narcís , fins que hem portat les nostres bicis, travessant els Pirineus, fins al Cantàbric. Abans de començar aquesta aventura, teníem les nostres pors i els els nostres dubtes.  No ha estat fàcil, i encara que el recorregut ens era assequible per la nostra preparació, no deixava de tenir molts trams durs i tècnics. Peró el nostre plantejament a la marxa, la sort amb las averies i caigudes, i potser, la experiència dels anys, ens han portat a bon port.
Gracies a tots els que en heu seguit..!! 

Finishers, Transpyr 2011..!! Una experiència per recordar sempre.