Algú a dit que es podria dir “Pedals de molinillo”,i es que el plat de postres i el pinyó gros,es fan servir durant bas-tantes estones. L'Eduardo ,que es el responsable d'aquesta ruta,ens va explicar ,abans de començar ,com aniria el tema de les etapes,una mica del que tro.variem pel camí ,i de totes les possibilitats per trobar llocs per fer un mos.També ens va recomanar que ens agafessin la ruta amb tranquil·litat i gaudint,tot el que poguéssim,del preciosos paratges que tro.variem pel camí.
Crec que es molt encertat,tot el que ens va dir ,i que aquesta es una ruta que es millor fer-la amb un ritme suau i no anar amb el temps just.
Després cada un;segons el seu nivell;pot triar els dies que necessiti per seguir aquesta norma.
Amb el nostre cas,la varem fer en quatre etapes ,i crec que varem anar molt bé. Normalment cada dia sortíem a pedalar cap a las nou del matí i amb molta fresca. Després anàvem fent ruta,i entre la 1h. i les 2h. del migdia,ens paràvem a dinar,segons el lloc que troba.vam pel camí.
El dinar era de forquilla i ganivet;res d'entrepans ni barretes; i només un dia varem tingué una mica de problemes i vam dinar d'embotits i formatge ,al “Bar Pumarín” de Morgovejo.Sembla que varem ser el únics ciclistes que varem aconseguir menjar allà.
Després de dinar, tocava tornar a pedalar,i aquí la cosa ja es complicava bastant. Pedalar amb la panxa plena,amb 35 graus de temperatura i amb unes rampes del 25 %....,buff....!!!
En teoria el terreny era de constants pujades i baixades,però no se perquè las pujades es feien molt i molt llargues i les baixades duràvem massa poc....!!Totes maneres com ja he dit ,el plan que portàvem era rutero-turistic i sempre ens agafàvem una estoneta per fer fotos i reposar una mica.
Com que tinc molt poca memòria,per anar descrivint la ruta dia per dia ,només vos diré resumit el que més ma quedat gravat d'aquest dies :
- -Les llarguíssims pujades de “platillo “i calor..!!
- -Las fons d'aigua fresca que trobàvem per tot arreu..!!
- -L'immensitat de las muntanyes,la seva màgia, i la seva solitud .
- -La bellesa dels petits pobles envoltats pels “Picos de Europa”.
- -La tristor dels llocs on les cases cauen perquè ja no i queda ningú.
- -La fred i la calor que es pot arribar a sentir amb un mateix dia.
- -Els plats de mongetes estofades, que ens donàvem força......a reacció.
- -El mal que pot arribar a fer el vi amb gasosa..(Video)
- Els ronquets d'en Narcís
- L'efecte que l'aigua freda li fa em en Pepe.(Video)
- -Lo maco que es pedalar amb bona companyia.(Video)
I si voleu saber més ,mireu les fotos i els vídeos .MES FOTOS AQUÍ
Fins la propera .......” La Trans-avis”
.JPG)
3 comentaris:
El Eduardo es uno dels responsables de mi "lado trialero", jeje
Por lo que cuentas es una ruta exigente y bonita. Habrá que ir a conocerla ;)
Que buenas vacaccciones os habeis pegado ehh!!! Y teneis que contar el secreto para que os dieran de comer en el bar Pumarin ehh :)
Ei,Noé..!! ya le di recuerdos de tu parte.El tio es un enamorado de la montaña,se le nota,y sabe transmitirlo muy bien a quien le escucha.La ruta es exigiente si se quiere ir deprisa,pero a ritmo rutero-turistico ,se disfruta mucho.El secreto del bar Pumarin,?? je,je....pedir para comer,con mucha cara de pena y con mucho,mucho cariño.Le dejamos una buena propina ,y espero que mire a los ciclistas con otra cara despues de irnos nosotros...!!
Mes records:
- Les caques de vaca
- Les mosques a la cara
- Els pets a la nit (efecte favada)
- La bandera rojigualda
- El xoriço picant
- Mes pujades i mes calor
- L'avia de la favada "abuela esto está de muerte"
- L'avia de l'orreo penjant la roba
- La simpatica rossa del restaurant
- La dona del Pumarin (no coneix el stress)
- La sidra calenta i el vi fresquet
- Els comentaris d'en Pepe, "siempre positivo"
- Els desnivells tant besties
Publica un comentari a l'entrada