COPA GIRONINA CALONGE

(c) J.Ortega
Bon ambient a Calonge em aquesta Copa Gironina. Bona organització del club Calonge i molt bo també el circuit que ens han preparat per a aquest diumenge i que m'agradat bastant.

(c) J.Ortega
Aquesta cursa ha estat per a mi, sens dubte, una de las que millor he fet.No pel resultat, sinó per les bones sensacions que he tingut . He sortit una mica enrederit, però de seguida he pogut guanyar posicions i anar amb els de davant. Les cames responien bé, i malgrat que com gairebé sempre la joventut dels joves s'imposa en els primers metres, després els més veterans els anem guanyant terreny.Bueno no a tots, perquè els quatre o cinc primers, van com motos tota la cursa.He agafat altra vegada la roda del meu contrincant l'Esparraguera, com a referència, i al cap d'uns metres tenia la sensació que podia anar més ràpid que ell, a la primera pujada. He forçat una mica més el ritme i ell sa quedat una mica més enrere, i així hem anat durant una bona estona. He passat a algun cadet més, i només tenia al davant als tres primers.

(c) J.Ortega
Només i havia una explicació;o tots anavan més lents que de costum;o jo estava anant més ràpid del que em tocava anar. Llavors he pensat que potser estava forçant més del compte, i que al final els excessos es paguen. He afluixat una mica i deseguida el sr. Esparreguera m'ha posat l'intermitent i ha pasat davant meu.

(c) J.Ortega
Jo, com la seva ombra, enganxadet...... i al rebuf, mentre el cos aguanti...!!!! I per cert a aguantat prou. Hem anat junts fins al km.15 , i després, em una pujada se m'ha anat una mica i ja no he pogut agafar-li la roda. Ja en l'últim corriol de baixada he preferit no arriscar i he baixat controlant, i assegurant la traçada, ja que el terreny humit que teniem no perdona cap error. Després pista plana, ningú darrere, plat gran ...... i a la meta, falta gent.!!!
Segon lloc,en el calaix de la nostra categoria. Un altre Impuls, que s'emporta premi avui..!!!!

(c) J.Ortega
En arribar a meta m'han comentat ,alguns, que havia donat molta guerra i m'havien vist molt bé durant la cursa. Per altres; els més crítics,(els meus managers)(?) deian ,que havia d'haver donat més guerra, prémer una mica més el gas encara, i arribar primer. ...(??) Bé com sempre hi ha opinions per tots gustos. .Pero l'important és sentir-se bé amb un mateix, i avui com ja he dit al principi a estat una de las millors curses del any; encara que tot es pot millorar, clar ...... com deia el Sr Cruyff. , siempre positivo ...!!!!
Salut i força.......!!!! ......i a las cames també...!!!!

(c) J.Ortega

BICICLETA I ESTRAPERLO A MAÇANET DE CABRENYS

Els companys del Club ciclista Els Senglanassos, de Maçanet de Cabrenys, organitzen la 1ª Pedalada de l´Estraperlo el dia 15 de Novembre, i ens ho expliquen així:

"Aquesta pedalada és considerada de Nivell Alt. Pretén reunir els corredors de L'Empordà, el Vallespir i obrir les portes a la resta de usuaris Catalans.
Recuperar part de l'història de les nostres contrades; recórrer els corriols de Maçanet de Cabrenys , famós per la seva diversitat de flora i fauna, són els nostres objectius principals, també el dissabte 14 fomentarem l'activitat de la BTT entre els més menuts indiferentment l'edat i nivell tècnic.
En definitiva... pedalar més de 3 hores i visitar un autèntic paradís per la BTT
No dubteu en contactar per vía telefònica si ho creieu oportú.
Avituallaments, servei de dutxes, bon ambient i acabarem amb vermut i pica pica...
Inscripció Gratuïta
Vine a pedalar o a col.laborar, agraïm fer el màxim de difusió"
Organitzada per: Club BTT els Senglanassos, L'Ajuntament de Maçanet de
Cabrenys (Alt Empordà) i Club BTT Camí Calent Català de Céret,
l'Ajuntament de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir). Dins el Marc de
L'Eurodistricte Espai Català Transfronterer.

Telèfon: 615 330 974
jep@masdh.com

TERRA DE VOLCANS

Avui hem fet una bonica excursió, amb la grupeta dels dijous,per la zona d'Olot i Santa Pau.
El temps s'ha comportat amb nosaltres i hem pogut gaudir dels paisatges d'aquesta Terra de Volcans.Aquí teniu algunas fotos de la sortida.


Aquest dijous ens hem salvat de la pluja, tot i que hi havia qui ens desitjava molta aigua, no ha sigut així, les enveges són dolentes (és broma), no és la nostra intenció fer dentetes però hem fet una ruta amb mountain bike molt maca per sota la fageda i caminets, menys dels que volíem però deu ni do.
Hem sortit els Montgrins Santi i Abdón, i els Implusos Javi, Paco, Jacint, Tati i Narcís.
Com sempre els mes joves apretant, i en Paco que no es queda enrere tot i la feina que te amb el GPS, sort que de tant en tant passant de llarg i han de recular.
Passem per darrera el volcà Santa Margarida fins a Santa Pau, amb foto de rigor a la Plaça d’aquesta població famosa entre altres coses pels seus fesols.
Trialera pedregosa de baixada que ens porta a un salt d’aigua espectacular i després cap el volcà Crostat que ens creuem amb el Carrilet ple de veterans, en Tati diu que a la colla ni ha un que ja aviat s’hi podrà afegir a l’excursió de la 3ª edat, la broma sembla que no cau bé i això fa que el ritme de pujada augmenti, jajaja !!!
Baixem un corriol que ens porta a Olot, per tornar cap a la Fageda d’en Jordà , no sense abans trobar-nos tres caravanes amb cavalls també plenes de veterans.
Com sempre acabem la jornada amb un bon dinar a Mieres i preparant ja la propera sortida pels que s’han portat bé, els que no hauran de canviar de colla, també es broma tots hi sou benvinguts a la “grupeta del dijous feliç”
Ah se m’oblidava que no us perdeu el video amb l’explicació de l’Abdón.

Crònica de Narcís Nogué

COPA GIRONINA CASTELL D'ARO

(c)J.Ortega

Bona cursa a Castell d'Aro,hem pogut tornar a pujar al 2º lloc del calaix.

Una altra cursa bastant dura, aquesta de Castell d'Aro. Tal com auguraven les prediccions, la gent de Castell, ens a preparat una bona excursió per les muntanyes dels voltants. Per sort alguns dels trams ja me'ls coneixia d'alguna sortida amb la grupeta dels dijous. Tot i que d'altres, no recordo haver-hi passat mai. La qüestió és que cada terreny és diferent, i cal saber-se adaptar a tots el millor i més ràpid possible.
(c)J.Ortega
He sortit bastant enrere tot i tenir graella,
però la gent surt tan fort, que de vegades és millor esperar els buits per anar passant, i no jugar-sela en un mal avançament que et pot portar a terra.
He pogut anar recuperant i anar a buscar la roda del sr. Esparreguera, que en aquesta cursa era la bona. Després a estat qüestió d'intentar mantenir la posició i regular molt l'esforç en les interminables pujades. La primera part del circuit m'ha agradat molt, amb bastant corriol i molts girs. A la segona part ens han ficat la mega pujada fins al camp de golf. Una pujada que gairebé me l'he fet sencera amb el plat de postres i pinyó gran. Per sort, en arribar a dalt m'he recuperat bastant ràpid, i el tros de pla l'he pogut fer a plat gran i pinyó mini. La baixada pel corriol trencat per l'aigua a estat de molt control i tacte de fre, però a part d'algun petit sustillo, ha anat bastant bé. El que no m'ha anat tan bé a estat el tros de ``pateo´´ i escalada per entre les roques, que ens han posat. I menys quan ja les cames no estan per a moltes alegrias.Pero és una cosa que tard o d'hora sempre et trobes en alguna cursa i que ,a alguns fins i tot els va bé, per descomptat no és el meu cas. Com gairebé sempre també, i per donar més emoció a la cosa, he tingut un petit contratemps en el canvi, perquè se m'ha ficat un pal pel mig, i això han estat uns segons de pèrdua de temps que mai convé regalar als contrincants.

(c)J.Ortega
No he pogut arribar a la roda del primer, però tampoc m'ha caçat el tercer,tot i que el sr.Cors el tenia ven a la vora. Així que el segón lloc és el que avui ens hem portat de Castell D'Aro. Esperem que per la propera continuï la bona ratxa..!!!!
Força Impuls Medes Bike...!!!

LLISONS D'HISTÒRIA I ORIENTACIÓ...

COPA GIRONINA-AMER

Hem fet bona cursa avui a Amer i també m'hen dut la copa més grossa de la nostra categoria .Bueno ......tampoc tan grossa...!!!! son temps de crisi....


(c) J.Ortega

Bastant dura aquesta cursa de la Copa Gironina d'Amer. És la primera vegada que corria aquí, i en arribar al poble i veure el seu enclavament, ja es pot endevinar que per aquests paratges de planer no en farem gaire .Pero l'entorn en què està , envoltat de muntanyes i boscos ,és idilic i convida a fer moltes excursións i rutes amb bici.
No s'han vist tants corredors com en altres proves, potser per que alguns els queda lluny, o per que el personal s'apunta a altres marxes més tranquil.les. Però s'ha vist força bon ambient, i el temps i la temperatura han sigut, gairebé, d'estiu.
Abans de la sortida he escalfat una mica, com sempre, però no he tingut gaire temps i aviat
ja hem començat a agrupar-nos per la sortida. He pogut saludar alguns companys d'aventures, però avui, a l'anar amb el temps just, no he tingut temps de molta tertulia.Deseguida tot el món procura cercar un bon lloc, i no és qüestió de vadar.Després, com sempre, sortida de gas a fons i mariner l'ultim. He sortit una mica enrere, però després, m'he pogut posar a roda d'en Joan Cors, que a sortit com un coet i s'ha posat al capdavant. Al cap d'una estona he vist que podia tirar una mica més que ell, i l' he pogut passar i agafar-li uns cuants metres.

(c) J.Ortega
El circuit era molt variat, amb molta pujada pel bosc, tant en pista com en corriol. La pluja caiguda aquests dies a fet que molts trams estiguessin humits i això sempre és un perill per patinar.
Els continus canvis de ritme pujant i baixant han estat la tònica tota la cursa. També alguna trialera traïdora, en què el més fàcil ,era donar-se el gran ostión,si no baixaves de la bici.
M'he trobat amb molt bones sensacions i he procurat anar al meu ritme, pero controlant i
regulant una mica a les pujades, i apretant més en els pocs plans que i havien. A les baixades de corriol també m'ha anat molt bé posar la suspensió més suau perquè s'empassés les pedras ,que tampoc han faltat en tota la cursa.
Per un moment he pensat que m'havia perdut, perquè me trobat tot sol ,i no veia cap senyal. Però només a estat un ensurt, al final he arribat a l'encreuament de la llarga i la curta, que per cert avui ha estat de gairebé 30 km .(??).
``Falta poc i tot baixada ..!!, m'ha dit un dels controladors,;però ni una cosa ni l'altra eren veritat ... En els últims quilòmetres he tingut una petita distracció ,i m'he sortit d'un corriol quan anava a tota ostia, m'he menjat unes plantes de enredadera, he perdut les ulleres i m'he salvat de caure de miracle. Les enredaderas, com el seu propi nom indica, se m'han enredat en els plats i en els pinyons, i el treball ha estat meu, per poguer treure, una mica de l'embolic i poder seguir.
La bici anava fent més soroll que un talla-gespa encallat, però com que ja faltava poc per la meta, no he volgut perdre més temps. Al cap de poc ja he entrat al poble, el qual ,per cert, ja tenia ganes de veure´l, perquè les forces ja m'ha anavan afluixant.Després només quedava l'esprint final, i per fí creuar l'arc salvador de l'arrivada.
Força Impulsus..!!!

(c) J.Ortega

POSTE INFORMATIU GIRATORI....!!!!

COPA GIRONINA SALT

Bastant fred es presentava aquest matí de diumenge a Salt. En sortir del cotxe, la veritat es que no tenia moltes ganes de sortir a pedalar. Però, com tots els masoques de la bici, després d'inscriurem, he agafat la burra i a escalfar per on tocava el solet , s'ha dit ...
Hem fet una suuuuper sortida neutralitzada, tots junts, de més de 3 quilòmetres. Increible ...!!
La polseguera que s'ha fotut, a estat la hòstia, hem arribat blancs com la farina, i ens hem empassant més pols que el cavall del dolent ..!!! Al menys, no ens han fet travessar el riu per l'aigua; un detallàs; i per a tal efecte ens han posat una passarel.la de bastida, que ens ha salvat de la remullada matinal.

Fotos C.C.Salt
Avui, per sort, tenia graella, i això que et cridin entre els primers, també s'agraeix molt.
No i havíem molts màster, però hi havia la flor i nata; modèstia a part,, així que com sempre, mariner l'últim, i-a donar-ho tot per la patria.He fet una bona sortida, planejant una bona estona a roda del Màster de Llagostera,(l'Esparraguera), que aquest any está intractable.
Després s'acaba el pla, ja toca apretar las cames i el cul, i començar a esbufegar en les primeres rampes cap amunt.
Al cap de pocs metres d'anar pujant ja he començat a patir més del habitual.No sé si ha estat per que no anava bé, per voler seguir els cadets, o per la pols que m´ havia empassat avans de la sortida.La qüestió és que panxeigava més que una partera primerenca,
em faltava l'aire, em faltava força, i els llops que venien per darrere m'anavan escurçant terreny. Però quan les coses van malament, sempre poden empitjorar,, i se m'ha sortit la cadena en un corriol pujada......; a prendre pel sac l'avantatge ...!!!
Just abans que em caçes el grup que portava darrere he aconseguit, tornar a arrencar i arribar a dalt. He vist al meu contrincat de Malgrat a pocs metres, però a la baixada,m'he refet una mica, i l'hi he agafat una mica de distància. Després, sense arribar a tenir bones sensacions mai, m'he trobat una mica millor. Sempre controlant als de darrere, que estaven bastant a prop, i procurant guardar alguna cosa per si cal-lia al final.
El circuit se'ns ha fet molt curt, ja que en la sortida neutralitzada ens hem menjat un bon tros. Però els darrers quilòmetres en ser molt planer, i en pista, no et pots despistar en el ritme que portes ,perque et poden agafar en els ultims metres.
He caçat a uns cadets que anavant davant meu, i m'he posat a rebuf, per estalviar energia, però els molt punyeteros, han anat afloixant, i he estat jo el que he hagut d'estirar perquè no m'menxampessin els màster. Abans d'arribar a la meta els cadets, que venien descansadets, darrere meu, m'han fet una passada, traient els adhesius ,....
els molt punyeteros no respecten la gent grand ....!!!
Però he aconseguit passar l'arc en 2 º posició de la categoria,, i això, per tenir un mal dia, no està gents malament. O no?. I és que això d'anar amb els de davant no ho regalen en cap categoria..!!

Fotos C.C.Salt
Menció a part, es mereix el tema de les dutxes, i del lliurament de premis.
Suspens total per als organitzadors. L'aigua estava freda, i ens hem hagut de rentar com els gats.Y el lliurament de premis es fa tan tard, que quan pugem a recollir els trofeus la gent ja està a casa seva. Fatal ...!!!. I això que a sigut el circuit més ràpid que hem fet fins ara; 40 minuts de cursa, i 2 hores per espera el nostre trofeu,després tinc 1 hora més per arribar a casa.
Som masoques, patidors..... i amés paguem , en aquest esport; però en creuar la meta, tots ens mereixem, a part d'una botifarra; un mínim de consideració, que de vegades, costa de trobar en algunes curses.
Classificació volta llarga
Classificació volta curta
Classificació general del campionat.

ESTEM EN OBRES...

Cadaqués passarà sis mesos cap per avall.
Que déu ens agafi confessats....!!!!


Cadaqués passará sis mesos cap per avall.Aquest dimecres han començat unes obres faraòniques, les més importants de la seva història. Es tracta de reformar la façana litoral,
el vial paral - lel al mar, conegut com Ses Ribes. El trànsit estarà tallat. Les obres es faran en dues fases i en totes dues es tancarà també l'accés als vianants. Només podran passar les persones que visquin a la zona i que no tinguin una altra forma d'entrar a casa seva. "Mai abans s'ha fet alguna cosa igual",
(info diari el Pais)

TOTA LA INFO. AQUÍ

COPA GIRONINA PORQUERES- 1º IMPULS MASTER 50

(C) fotos J.Ortega
Avui, per fí, em pujat al esglaó més alt del calaix a la cursa de Porqueres.
A costat, però aquesta copa d'avui ja no és un `` xupito'',... ja es comença a veure més a l ' estanteria.

(C) fotos J.Ortega
Tot i que al final me perdut, per culpa de la senyalització (faltaven cintes),he pogut tornar atrapar als que m'han passat ;per la confusió;i entrar 1º de la nostra categoria.

(C) fotos J.Ortega
Ha estat una cursa durilla,aquesta de Porqueres, res a veure amb l'anterior que vam córrer aquí del Caixa Girona.A la sortida, com que no tenia graella, he tingut que apretar,per no perdre els meus contrincants, que sortien més endavant.A la meitat de la primera pujada he aconseguit guanyar moltes posicions i anar al capdavant del gran grup, cosa que m'ha estranyat, ja que normalment els cadets, amb la seva joventut ,surten com coets .Pero, a durat poc ser el primer, i abans d'arribar a dalt ja m´havien passat vuit o deu d'ells, ..... normal.
He de dir que faltaven a la meva categoria dos dels pesos pesants, .. és a dir dels bons, i això m'ha motivat a intentar guanyar, encara que sigui per un dia, el lloc d'honor al podium. Oportunitats així no es presenten cada dia.!!. Però és clar la resta de contincantes no són coixos precisament, .. i els he tingut com a llops darrere meu durant una bona estona.Per sort aquest terreny durillo ,de fortes pujades i corriol, em va bastant bé, i he aconseguit agafar distància els meus perseguidors .La cosa no ha estat fàcil perquè anava trobant als últims de la marxa llarga. Per tant, havia d'anar cantant el `` pas, pas i dreta, esquerra ´´... Per sort gairebé tot el món procura faciltarte les coses i això s´agraeix molt.
Molt i molt corriol de pujada, i poc pla, amb aquest circuit. Però clar si puges molt ....
baixes cagant llets ..!!! I ja ho crec que hem baixat ... i ràpid .. molt rápid.Amb una de les baixades en les que jo creia que anava ràpid se m'ha enganxat un cadet i al deixar-lo passar m'he adonat del que és baixar ràpid de veritat....... Joventut, diví tresor ..!!
He tingut dos moments d'angoixa molt fotuts; un , quan marxant sol, en una cruïlla no i havia cap cinta ni señal.....,malament,molt malament...!!!! Per instint he seguit el camí amb més roderes i per sort era el bo ... buf.!!! Després quan faltaven pocs quilòmetres, un altre ensurt,;cruïlla de camíns....... i res que et digués per on havias d'anar...... merda...!!!!
He vist a un cadet que venia de l'esquerra, dient que per allà no hi havia res, un altre que venia de la dreta ... que tampoc., i hara qué ......i el temps que anava passant.....quina p..........
Tots aturats .. comença a arribar més gent, entre ells algun dels meus contrincants, i tiren recte, però sense saber si era per allà ... tots perduts....De sobte, algú diu que es coneix el circuit i que tira per la dreta ..., anem com bojos tots darrere de ell...!!.Lo dolent és que ja he perdut el meu avantatge respecte als altres màsters, i a més tinc a molta gent davant meu.Tot perdut......!!!!
Però no tot està perdut, a l'última pujada abans de meta començo a treure tota l'energia que encara queda en les meves cames i apreto com un boix per passar a tots els que tinc per davant .... buf .....sort que tohom ja va tocat.....Cremo l'ultim petardo ,i arrivo primer a dalt....buf,buf...
A la baixada, i ja veient la meta em llenço a tomba oberta i amb tota l'artilleria ... no vui tenir sorpresas i que se m'escapi la victoria ..!!!. I no se'm va escapar ...
Avui m'he endut l'Or....!!!!!

COPA GIRONINA CORNELLÁ DEL TERRI- 2º AL CALAIX

2º Classificat a la Cursa de Cornellá del Terri.
Prop de 500 bikers ens hem trobat a la 8º edició d'aquesta prova a Cornellà del Terri.
El terreny per on transcórrer aquesta prova sembla bastant planer, però
ja sabem que això de planer sempre enganya al final. La veritat és que hem trobat molts
repetjons i contínuament estàvem pujant i baixant. Molts talls convidàvem a posar plat gros, però també hem trobat bastant corriol i camps llaurats que no et deixaven portar un ritme continuat.

A la nostra categoria avui estàvem quasi tots, he vist alguns companys del Open de la Selva i del Caixa Girona,que també han volgut córrer aquesta prova, amb moltes ganes de donar guerra. Ja sabem que ningú entrena, però aquests Màsters sembla que entrenen fins i tot a la nit...!!

Com sempre sortida atapeïda i amb molt de compte de no enganxar-se i caure, després tothom es va posant al seu lloc. Poc a poc he pogut anar progressant i he vist que anava 4º de la categoria (tot ens coneixem) he agafat la roda del 3º i hem anat junts una bona estona. De sobte a tocat passar per una super trialera, he volgut passar muntat, però el de davant meu a desmontat,i ja me vist el gran ostión, perquè m'anava sobre d'ell; per sort m'he pogut aguantar a sobre la bici i, no ser com, però he passat la trialera pels pèls. Després d'aquest sustillo, m'he anat trobant molta gent que he pogut passar bé i he guanyat posicions,fins posar-me 2º.He marxat molta estona després sense ningú a darrera i el que tenia davant portava mes ritme que jo i no l'he pogut atrapar.
Així que he mantingut el ritme i al final he entrat 2º de la nostra categoria.
He trobat al primer a la meta (en Rafel Espinar) i li he preguntat si feia molt que havia arribat; i amb diu : "no, no fa gaire, només he fet una entrevista amb els reporters...!!!!". Caxondo el tío. La veritat és que m´ha tret més d'un minut.
Però per fi he pogut pujar al 2º lloc del calaix...!!!
A veure si continua la ratxa per la següent..!!

LA GRUPETA DELS DIJOUS ATACA DE NOU .!!!!!

Sortida per carretera a Tossa de Mar
S’ha acabat l’estiu i tornem a fer les sortides del dijous, si be aquesta setmana ho hem fet el divendres. I per començar a fer cames una sortida en carretera de 101 km. per la Ganga, Santa Pellaia , Tossa de Mar i acabar a Sant Feliu.

En Jacint, en Paco, en Climent i jo mateix hem sortit a les 9 del matí després d’un bon esmorzar i hem gaudit d’un esplèndid dia de ciclisme i com sempre també un bon dinar.
Us deixem unes fotos i ja sabeu el proper dijous un altre ... qui s’apunta ?



Crònica de Narcís Nogué, soci Impuls 041

HEM ARRIVAT FINS A TUDELA...!!!

Ja hem tornat de fer una setmana pel Camí Natural del Ebre.
Hem sortit de Fontibre ,i hem fet 5 etapas de la Ruta,
seguin els tracks del company Andreu (Apadreny), i arrivant fins a Tudela.

Ha estat una setmana molt maca la que hem passat la grupeta de bikers de Cadaqués.
El Diumenge sortim de Cadaqués amb la`` flagoneta''carregada de bicicletes, maletes, cerveses i tots els aparells per anar, via França, fins a Fontibre. Parem a dinar a Castro Urdiales,
primera parada gastronomica, en la qual provem les delícies dels fruits del Cantàbric.
Cal dir que aquestes sortides les plantegem com unes vacances, donant pedals, però també
ens agrada gaudir, de la gastronomia dels llocs per on anem passant. A la tarda arribem a la Posada de Fontibre, i preparem les nostres burres per sortir d'hora al dia següent.
El primer dia de ruta comença amb una mica de xiri-miri, que ens espanta una mica, però al cap de poca estona la cosa va millorant i la resta de l'etapa la poderm fer amb un temps fresquet però sense pluja.

Sortim del parc on neix el riu Ebre en direcció a Reinosa, a l'estar plovisquejant i tot mullat decidim no pujar al Mirador del Cotillo, ja que estava completament tapat i tampoc haguéssim vist res desde dalt .El camí, després de Arroyo em va agradar molt, encara que per a alguns era massa tècnic. Però el millor corriol va ser el de Polientes a Orbaneja del Castillo. Amb dues paraules IM-PRESIONANTE ..!!!! A part de lo macu i llarg, que és el corriol al costat del riu; si s'aixeca la vista les precioses formes de les roques que ens envolten és imponent. Cal anar per saber-ho ...!!!

La segona etapa segueix amb el preciós corriol del dia anterior, i anem gairebé tot el temps al costat del riu. Però ens espera una sorpresa i és la pujada-escalada al congost de Tormos, en la qual tots bufem lo nostre per arribar empuxant las bicis, fins a dalt. De totes maneres les vistes i els paisatges que anem veient al llarg de la ruta compensen amb escreix tot l'esforç.
La tercera etapa també té sorpresa, encara que val la pena. Sortim de Transpaderne en direcció a poble medieval de Frias, després de passar pel seu imponent pont, ens dirigim a Quintana i Baños de Sobrón, no sense abans pujar els 800 metres de desnivell fins arribar a 1.090 metres de Los Llanos. La vista des de el Mirador, a l'arribar a dalt, és magnífica, i gaudim veient volar per sota de nosaltres a molts voltors, que aprofiten les tèrmiques sobre el riu Ebre.
La baixada és molt, molt tècnica, però als que ens agrada els corriols trialers, ens sembla un regal.
Després passem pel preciós passeig fluvial a Miranda de Ebro, en la qual el riu es torna gran i tranquil.


La part final després de Ircio i en direcció a Haro ja va canviant de paisatges, i en arribar al rètol que indica que estem a la Rioja, les vinyes se'ns presenten de forma exhuberant.
Envoltats completament per vinyes comencem la quarta etapa de Haro a Lodosa.
Pugem a un altre poble medieval San Vicente de la Sonsierra que a algú se li entravessa una mica per les pujadeta que hi ha fins a dalt. Però val la pena l'esforç i des de dalt, les vistes del
riu i les inacabables extensions de vinyes és meravellosa. Els corriols han desaparegut, però les
pistes ondulades amb tobogans de puja i baixa acaben per fer mal a les nostres cames.

Acabem l'etapa a Lodosa, borratxos de veure vinyes i més vinyes al costat del riu. Aquí, i seguint les recomanacions del nostre amic Andreu, ens allotgem a l'Hostal Marzo, on ens van tractar molt bé, i a més vam conèixer a l' Enrique,
familiar dels propietaris i biker collonut.
Vam estar xerrant amb ell, i es va oferir per acompanyar-nos al dia següent fins Azagra.

Així que la cinquena i última etapa, vam tenir un bon guia durant uns quants quilometres. (Gràcies Enrique). En aquesta etapa les vinyes carregadas de raïm van donar pas, a poc a poc als camps de fruiters, verdures i hortalisses, i van ser moltes les parades que vam fer per provar les diferents classes de peres, pomes o figues, que anàvem trobant pel nostre camí.
L'etapa és molt plana. Però amb les parades i alguna que altre distracció, acaba per fer-se bastant llarga, i al final ja tenim ganes d'arribar a Tudela i acabar-la.
I aquesta és, molt resumida, la crònica de la nostra aventura pel Camí Natural de l'Ebre
L'any que ve intentarem continuar i arribar a Riumar.

Em pedalat , em vist paisatges molt macus i variats ,i també em disfutat de la gastronomia dels llocs on passàvem. En resum , si podeu no us la perdeu...!!!! val la pena...!!!!

TOT A PUNT PER ANAR A FONTIBRE.

LA MADONNA I JO.....

Pues es veritat, la Madonna i jo..... som de la mateixa quinta.



Ella mou les cames milló que jo....