17 de maig 2009

JA HEM ARRIVAT DE FER LA PEDALS D'OCCITANIA...!!!


Ja estem de tornada de fer l'aventura amb bici per l'Occitània Francesa. Han estat uns dies molt intensius i que els hem disfrutat a tope. Tot i que les previsions meteorològiques eren molt dolentes, hem pogut fer les quatre etapes de la ruta. La pluja ens va acompanyar algun dels dies, però això també formava part de l'aventura i nosaltres estàvem preparats per tot.

La sortida de Viella, el primer dia, va ser amb una mica de rufa i fresqueta, però la cosa no va anar a més, i de seguida van començar a disfrutar dels magnífics corriolets per dintre desl boscos amb direcció cap a l' Occitània francesa. També vam tenir alguns problemes mecànics, que per sort vàrem poder solventar i la primera etapa ens va portar a Bagnères de Luchon. Allà ens esperava un hotelet una mica... retro? Però encara que no era molt glamorós precisament ens van donar un sopar molt consistent i abundós.

El segon dia, va començar amb pluja i fred i això va ser el que ens va acompanyar tota la ruta. Però nosaltres vàrem posar les ganes i vàrem anar fent l'etapa a bon ritme, pel preciosos paratges de boscos i valls, plens de rierols, que baixaven de gom a gom per tot arreu. Va ser una etapa dura, sobre tot per la fred que vam passar a la baixada del Port de Balés. Però la magnífica visió del frondosos boscos, valls i rius, va compensar tot l'esforç. L'arribada a l´hotel, al bonic poble de St. Bertrand de Comminges, va ser molt bona, perquè vàrem gaudir d'un tracte molt atent per part del propietàri de l´hotel que de seguida es va oferir per que li deixéssim la nostra roba i calçat, i ens ho va eixugar tot pel dia següent. El menjar aquí també va ser molt bo i abundant.


La tercera etapa també va ser molt maca, i lo millor va ser que ja no vam tenir pluja ni fred. Tot i que al principi era bastant planera, l'última part al pujar pel voltants de St.Pé d’Ardet la pujada es va fer una mica durilla per l'estat del terreny relliscós, amb pedres i fang. A l'última part de la pista abans d'arribar, també vàrem trobar alguns arbres a terra al mig del camí. L'allotjament al final d'aquesta etapa, també va ser en un refugi de muntanya, i aquí també, el tracte i el menjar van estar molt bé.




El quart, i últim dia va començar amb un sol radiant. La cosa pintava molt bé, però vaig tenir la mala sort al pocs metre de sortir, de trencar el canvi de la bici. Després d'intentar, sense èxit, arreglar l'averia, vàrem decidir de continuar tots junts i fer la baixada, fins trobar la carretera. El corriol de baixada fins el poble de Melles, va ser al·lucinant! Les vistes de les muntanyes nevades eren de postal, i el bon temps i el paisatge convidaven a fer fotos sense parar. En arribar a baix, com que jo no podia continuar em vaig quedar a la frontera, i en Climent va anar per carretera fins a Viella a agafar la caravana i venir-me a buscar. Mentrestant en Narcís i en Jacint vàren acabar de completar la ruta, i al final ens vàrem trobar tots a Viella.

L´aventura s´ha acabat, però ja n'estem preparant d'altres!


AQUÍ teniu algunes de les meves fotos, més tard penjarem les de tots.

Paco.

2 comentaris:

Ada ha dit...

Oooooohhh quina enveja! aquesta la tenim pendent! Un dia o altre caurà!
Fins aviat!

Txema Arnau ha dit...

Bona aventura!! Jo el Juliol hi vaig!!!!
Bones Paco, no ens coneixem, però t'he "conegut" per el teu blog i el tinc com a blog interesant dins el meu blog. Espero que ens trobem per alguna cursa o ruta. No faig el caixa, pero la gironina i la selva he fet alguna cursa. Ens veiem!!!