12 de jul. 2011

ELS MOTIUS / TRANSPYR 2011 / Etapa 1

Des que vaig començar a anar amb bicicleta en "plan seriós", sempre m'havia atret la idea de poder creuar els Pirineus des d'aquesta part del Mediterrani i arribar al Cantàbric. Per això quan el meu amic Santi em va trucar un dia per proposar-me fer la Transpyr la resposta va ser més un impuls sense meditar, que una afirmació a la seva pregunta. "Fem-la".! , li vaig dir. Però els dos sabíem que abans d'afrontar el repte, ens  havíem de preparar molt bé, per no fracassar en l'intent.

La meva idea de fer la "Transpirenaica", sempre havia estat la d'afrontar-la en plan tranquil i al ritme que imposessin la duresa de les etapes. Però aquest concentrat de Transpirenaica que es diu "Transpyr", és una altra cosa !!. No és una cursa, però hi ha temps de pas, i tots sortim a la mateixa hora. Això ja t'obliga a plantejar-te que pots anar conservant, però no pots tenir cap contratemps que et faci endarrerir en l'últim control. Si falles estàs fora, i et quedes sense el teu premi final!.  I aquests errors poden tenir moltes variables, mecànics, d'orientació, caigudes, esgotament, malaltia, etc.


La meva motivació principal era, com la de quasi tots els participants, arribar a Sant Sebastià. Però no era l'única. El meu company d'aventura tenia en ment, amb el seu germà, fer la travessa dels Pirineus abans de conèixer-me a mi. Per desgràcia el seu germà, Conrad, va morir sobtadament, fa pocs anys, i no van poder complir el seu somni. Casualitats de la vida, jo també vaig perdre al meu germà, Josep, fa molts anys en un accident de moto, i cada vegada que ell parlava del seu germà, i que faria la ruta amb record seu, jo pensava en el meu, i que m'hagués agradat, també, compartir-la junts. Aquesta seria també una altra motivació que ens donaria forces per acabar aquesta aventura fins al final.


Els mesos anteriors a la sortida, els entrenaments van ser bastant intensius. Molts quilòmetres en bicicleta tant de muntanya com de carretera. Entrenar bé, i assimilar bé la feina, per no arribar sobre-entrenats, i cuidar l'alimentació una mica. 

 I així va arribar el gran dia.!!. la sortida des de Roses. Ja el dia anterior havíem anat a buscar els nostres dorsals, bosses i acreditacions. Al matí abans de presentar-nos a  la línia de sortida, vam anar a recollir una mica d'aigua i sorra de la platja, per portar-la fins Sant Sebastià.

 A
la sortida, vam tenir una visita sorpresa dels nostres companys de l'Escola Esportiva Futuresport, Jacint i Ramon, que ens esperaven amb una gran pancarta. Després a més ens van acompanyar durant els primers quilòmetres en els seves bicis. Molta animació a la sortida, en la què també hi havia els dos companys de Roses, Blas i Jose Antonio del CC Roses, i també els tres components del equip "The Bossbike" de Torroella. Tothom amb molta il·lusió i també amb força nerviosisme per la magnitud de l'aventura que ens esperava.


Varem pujar fins al Puig Room per escalfar una mica, i veure la magnifica vista de la Badia de Roses . Després la baixada cap a la Plana Empordanesa i anar guanyat alçada cap a Llers, Lladó i Beuda.
Fins a arribar a Oix ja sabíem que el terreny no era massa dur, ja que feia pocs dies varem fer la mateixa ruta amb en Santi, per sapigué el que ens esperava , al menys la primera etapa. Després de Oix , cap al kilòmetre 80, estava l'ultim control de pas que tenia l'hora limit per passar, a les 6'30 h. de la tarde. 

La pujada fins a dalt a 40ºgraus de temperatura i amb uns bons rampots ,va deixa tocat a més d'un. Nosaltres ens varem trobar molt bé. El nostre ritme era d'anar fent i tot i això a les 5 de la tarde ja estàvem a Camprodon, després de 120 km i 2.400 metres de desnivell. Tot un èxit , pels dos avis de la Transpyr..!!!

Continuara......

3 comentaris:

Mario ha dit...

Enhorabona companys!!! Soc el Mario (el de Retto).. A mi si que em van afectar els 40 graus de la pujada per carretera.. ja ho vau poder comprobar quan em vau trobar les etapes posteriors en un estat lamentable.
Saps que trobo a faltar escoltar el picarol?? jejejeje

Ada Xinxó ha dit...

Paco, jo d'àvia vull ser com tu, jejeje
Enhorabona!!!! Repte aconseguit, segur que la motivació extra que portàveu hi ha ajudat!

Futur Esport ha dit...

Paco&Santi, ha sigut un plaer que portesiu el maillot del Club Futur Esport, sou uns ídols per els nostres nens.
Enhorabona per el repte aconseguit!!!!!

Encarni&Vicente