EL MEU 3 NACIONS 2011

L'any passat em varen enganya el meus "compinches" de sortides, per anar a fer el 3 Nacions a Puigcerdà.
Jo soc més de rodes gruixudes que d'anar amb la flaca, però m'ho varen pintar
molt maco, "que si veuràs 3 Nacions", "que amb la fresca de la muntanya es pedala millor"," que donen talls de meló..",etc.....
El resultat el podeu veure AQUÍ.
Jo vaig jurar que "nunca mais"..!!!. Peró aquest any quan es varen acostar les dates de la marxa,ja vaig començar a rebre pressió psicològica.
"Que si ets un rajat","que si et servira d'entreno per la Transpyr","que aquest any faràs un temps espectacular ,etc,etc .."
Total que, com que no porto gaires km. d'entrenament,( aquesta setmana han sortit 490km.entre btt i carretera), mi vaig apuntar, per mirar com aguantava el cos tanta bici.
El meu plan era d'anar "de trankis" i segons com hem trobés anar fent més o menys.

El temps es presentava molt bo, res a veure amb l'infern de l'any passat . I les prediccions es varen complir, una temperatura fresqueta al matí i una mica de calo-reta, després.
A les 7'40 del matí ja estàvem a primera linea de sortida ( en Tati,en Jacint i jo),per sortir ben macos a les fotos. En Jacint, que es de sang calenta,estava tremolant d'emoció pensant com ho faria per baixar el temps de l'any passat. En Tati ,molt concentrat pensant si els mitjons compressius eren millors que els pantis que portava, i li vindrien rampes.
Jo molt tranquil,veien que no tindríem la" turmenta perfecta" de l'any passat.
Coet al aire..... i avall que fa baixada...!!!

Aquest any, sense tramuntana, ni fred, molt millor. Sempre amb el grup de davant i controlant de no quedar despenjat.Val a dir que tampoc s'han vist grans estirades a la baixada, i fins a la Seu d'Urgell, tots molt junts. Després, entrant a Andorra, a començant l'hora de la veritat. Primeres pujades, i bones sensacions a les cames. "Collonut..!! , he pensat," t'has refet dels 130 km del Divendres" (vaig fer la 1º etapa de la Transpyr en btt) i ara estàs pujant com un home".
Vaig caçar en Tati ,que anava davant meu estirant d'un grupet, i després en Jacint que anava solt i apretan el cul per fer bon temps. Jo al meu ritme , xino xano i na fent. Al arribar quasi a dalt d'Envalira vaig passar a força gent, també vaig veure en Javi Gomez, que em va donar ànims mentre el passava, Al coronar el port i agafar la baixada vaig pensar amb lo dur que va ser l'any passat,...quina diferencia..!!!Baixava volant...!!, exultant..!!
Em trobava molt bé, i segurament faria "un temps d'escàndol", com diu en Narcís. Peró no sabia el que m'esperava abans d'arribar a la frontera Francesa...

Jo crec que anava anava a uns 60 km., quan de sobte, em trobo a dintre d'un tall d'asfalt rascat per una maquina i amb molta rebava, com si la carretera s'hagués convertit amb un rascador gegant. No vaig tenir temps de reaccionar, i mel vaig menjar sense.!!! Primer el "catacroc" de les rebaves, després el frena-so, i per ultim petada de les dues rodes i vall de supervivència per dominar el cavall desbocat...!!! A la coberta de la roda de darrera, es va fer un forat que hi passava un ou .!! Mare de deu..!!! , no sé com, però vaig tenir la santa llet de no caure i parar la bici al mig de la carretera.! !Sort que anava sol, i no passava cap cotxe..!! Després d'això ja puc dir que soc un home de sort. Tant es així, que després de renegar contra qui en tingués la culpa d'aquell forat, vaig començar a pensar que al cap i al la fi, m'envia salvat d'una de molt forta.

Després d'esperar una bona estona, i veure passar a molta gent, entre ells als meus companys. En vaig pogué embarcar amb una furgo de l'organització, que em va dur cap a Puigcerdà. Al baixar me'n vaig anar cap a la meta a peu, arrossegant la meva Colnago ferida de mort ,i al passar pel control del xip i trobar-me amb el diploma a les mans, vaig pensar...
"que coi, també ens el mereixem..!!! "

Paco.