HEM VENÇUT AL DIMONI DEL TIMANFAYA

Ja hem arribat de la lluna..!!! Si; hem passat per zones que realment semblaven lunars.
També el dimoni del Timanfaya ha posat de la seva part per fer que el pas pel seus dominis fos una mica complicat. Hem tingut alguns dies, que el vent,la pluja i la boira,ens han acompanyat durant alguns kilòmetres .Però tot això no ha sigut impediment per anar fent las rutes diàries , i completar amb èxit aquesta aventura per Lanzarote.

De fet l'aventura va comença abans de sortir de Girona,quan un membre de la expedició no portava el carnet d'identitat ,i els senyors de Ryanair no li permetien volar.
Amb el temps mes que just, varem tingué que anar a buscar-lo, i per pels no ens quedem en terra.Sort que ,al final, tots varem poguer volar ,encara que algú s'en recordara per sempre, de no deixar-se el carnet a casa.Fuff...quin far de corre....!!!
L'hotel de Lanzarote estava força bé ,i les habitacions també, la llàstima va ser que
algunes entaban molt aprop d'on tocava l'orquestra nocturna,i varem haver de demanar algun canvi;perquè a ballar, precisament no aviam vingut.
Al dematí no calia despertador perquè cada dia abans de las 6 h. ,uns quants centenars d'ocellets ens despertaven amb els seus càntics matutins . Tot un luxe.......per alguns.A mi em venien ganes de sortir amb una escopeta.....i fer feina...!!!!

El primer dia de ruta va anar molt bé,els sis components de la expedició teníem moltes ganes de pedalar i varem començar amb bon ritme pel passeig marítim en direcció cap a la capital de l'illa. Després na fent ruta vora mar,i creuant diversos poblets, varem anar deixant l'asfalt i varem començar las pistes i corriols direcció cap al poble mariner d'Orzola. Pel camí varem trobar un altre grup de bikers de Figueres,amb el que després, ens aniríem trobant tot sovint . El temps aquest primer dia va ser molt bo , en bona temperatura per pedalar i sense vent ni pluja.

El segon dia varem sortir del port d'Orzola, embarcant las nostres bicis al vaixell que fa la travessa fins l'illa de la Graciosa. Per la majoria va ser bastant relaxant , però el viatge amb vaixell,va ser tot una odissea per alguns que abans de sortir ja estaven marejats. (Lluis, vas aguantar com els valents...!!!)Sort del xiclet,anti-mareig...!!!

La ruta per l'illa era em principi bastant tranqui-la i fàcil,però per posar-li un toc d’emoció i aventura el nostre sherpa , Jacint, el descobridor de rutes inèdites,ens va
preparar una variant tota vora de mar, pujant i trepant per las roques de lava. Crec que ni las cabres de l'illa sabien aquell corriol; el corriol d'en Jacint....`el graciosero´....!!!
Al acabar aquest tram ,i tornar a agafar la ruta del GPS ,tothom seguia al home del track ,que era un servidor,i per si un cas ,ningú volia descobrir rutes alternatives.
La volta a la petita illa,va ser molt maca ,i fins i tot en Narcis , es va atrevir a banyar-se amb una platja paradisíaca ,però ,amb un fort onatge ; i en Jacint va puja a la muntanya més alta que va veure .Gent valenta,aquest nois...!!!!!


El tercer dia ,era l'etapa alpina , però el temps ja pintava malament. Varem sortir d'Orzola,i tot estava molt tapat de boira. Les primeres pujades em varen agradar molt ,perquè anaven veien terrenys molt ben arreglats de cultius i vinyes. Parets de pedres ,que fan de protecció a las plantes ,i que s'aguanten, amb un delicat equilibri

La llàstima va ser que no varem poder veure las precioses vistes que es podem contemplar des del Mirador del Rio i de l'Ermita de las Nieves .Treballs varem tenir per veure l'ermita,que es dibuixava entre la boira.
Las pistes i corriols ,anaven per la carena de las muntanyes i eren molt divertits. També aquí ,varem trobar las rampes mes fortes de la ruta i las baixades més tècniques i llargues

El quart dia, es el que es teníem que trobar-nos amb el dimoni del Timanfaya,i crec que no li va fer molta gracia que travesséssim els seus dominis. Ens va enviar tots els elements en contra nostra . Primer el vent de cara,després ,a més del vent la pluja...
Tot i això, quan ens donava una mica de treva, ens adonàvem, que realment estàvem travessant un paisatge fantàstic i únic .Era com esta pedalant per la lluna...!!!
No varem poder entra dintre el parc ,com teníem pensat,perquè el temps era infernal, i varem donar per acabada l'etapa a Yaiza,després de dinar.

El cinquè dia ,varem fer;a més dels que ens tocaven; els kilòmetres que ens faltaven del quart ,però retallant algun tros perquè algunes zones estàvem impracticables pel fang. Al arribar a la zona dels Ajacanthes, el vent i els xàfecs intermitents, varem posar a prova la las nostres forces. Aquí, les vistes i els corriols eren un espectacle constant.

La nostra jove Campiona ,de 16 anys ;la Georgina;va superar amb molta valentia;els moments més durs de l'etapa ,i va anar molt forta, fins al final.
També en Lluis va treure el seu esperit mes competiu,i va imposar el seu` ritme Caixa Girona´, fins el final. En Pepe i en Narcís anaven sobrats,com sempre,i els diversos `piques ''que varem tenir em la colla dels de Figueres varen servir per donar més emoció a les etapes

En resum; tot i no tingué la meteorologia de la nostra part hem passat uns dies molt macos, i crec que tothom a gaudit, d'aquesta setmana , pedalant amb un indret molt diferent del que estem acostumats.
Si voleu pedalar per la lluna i vèncer al dimoni ,teniu que provar-ho...!!!!


Mes fotos aquí.