COPA GIRONINA SANT MARTÍ VELL

Tenia moltes possibilitats de guanyar aquest Campionat ,a la meva categoria,només feia falta acabar aquesta cursa i puntuar .Peró no sé perquè ,aquesta setmana tenia el pressentiment que alguna cosa podia passar, i que no seria bona. Jo em trobava molt bé i amb ganes de donar guerra,però la meva bici ja donava alguns sintomes de cansament i m'ho anava fent sapiguer. Un dia el cable del canvi,un altra el pinyons rodaven bojos,els plats que no entraven bé..... Total que en prevenció de que alguna cosa falles el dia de la cursa ,el divendres la baix porta a fer un bon repàs al taller ,i en Mike me la va deixar a punt.Per si un cas, baix baixa el Dissabte a Sant Martí Vell per provar el circuit i la bici ,i tot va anar molt bé.
El circuit m'agradava bastant i la bici es va portar de meravella.
Aixi que el Diumenge baix arribar ben aviat al circuit i després de fer la inscripció vaig comença a escalfar fent las primeres pujades a un ritme molt suau. I de sobte.. ,catacrac..!!! cric,croc...!!!!.,que passa???.,el canvi fet un vuit i retorçat com una serp. No pot ser..!!!
Pues sí, la mala astrugància s'avia complert ,una molla del canvi a can pis-traus, i tot a rodar...!!!

Vaig agafar la baixada per vall ,quasi sense tocar els frens i a veure si d'alguna manera podia solucionar el problema
.Quan baixava vaig veure al Pep Ribas, de Bicis Esteve ,que em va preguntar que pasaba, i de-seguida em va oferir la seva bici ,si jo no podia córrer amb la meva,(gracies Pep)pero la veritat es que la seva bici per mi es molt grossa, i no hagués pogut arribar ni a pedalar perque la seva tija es integrada.
Baix trobar al Xavi Ferrer, del Radikal Bikes,que em va mirar el canvi , però no tenia solució ,
necessitava un de nou, i ells no en portaven,també l'Oscar, de Bicis Medina. es va oferir per ajudar-me, però tampoc portava material a la seva furgo.La cosa pintava molt malament.Desesperat anava preguntat a la gent si algú em podia deixa alguna bici ,però no es molt normal que trobis gent que vagi a una cursa, i et deixin la seva muntura,i més si no et coneixen de rés. Peró llavors vaig tornar a veure al Pep
Ribas ,i al veure que no tenia solucionat el problema ,li va dir em un conegut seu si tenia una bici per deixar-me ,i per sort aquest li va dir que si .Al·leluia...!!!

(c) J.Ortega
Faltaven 15 minuts per sortir i semblava que podia tenir bici ,l'home em va portar fins el circuit del nens perquè tenia el seu fill que corria ,i em va ensenya la bici.....molt preparada.Si senyor,molt preparada per fer una travessa llarga, amb las seves alforges a cada costat ,el seu porta-bultos,y molt rabassuda i forta......Bueno ,millor que no tenir rés, vaig pensar...!!! Quan ja anava pensant com aniria em aquell cavallot ,em va dir que coneixia un amic seu que en tenia una amb el pedals automàtics i tot..!!! I quina casualitat que va passar per davant seu
li va preguntar si em podia deixar la bici,i el noi em cara de circumstancies;crec que no va gossa dir que no; i em va dir que si , i que anés em ell a buscar-la .La tenia al altre costat del poble dintre del coche.El temps anava passant ,però encara tenia l'esperança de poguer sortir .
La bici era millor que la de las alforges ,al menys no semblava una moto,i em pedals automàtics i tot,..!!!.Vaig preguntar al noi si portava tubeles ,i em va dir que no sabia el que era això....
Peró bueno ,encara gracies ,no?? Li vaig donar vent a las rodes i vaig posar-li la meva placa amb el numero. Ja semblava una bici de carreres.!!! Cinc minuts per sortir ,i jo pedalant cap a la linea de sortida,just a temps..!!!! Buf....!!quin estrès.

(c) J.Ortega
Un cop a la sortida ja em vaig anar relaxant ,i quan algú em va preguntar per el canvi de muntura ,li vaig dir que era com en Rossi quan va canviar de moto i també anava endavant tot i ser més dolenta.Peró la veritat es que jo pensava que al menys la bici aguantés la cursa i poguer arribar encara que fos l'ultim.

(c) J.Ortega
Varem sortir, i cap amunt ,que fa pujada...!!! Jo, de`` trankis´´ i cuidant molt la mecànica de la meva muntura ,no fos cas que la llei de Murhpi es complís i em deixes tirat pel camí. I així sense preses ,però sense pausa vaig anar fent i na passant km.No anava pas malament ,només portava algun quilo de més i la suspensió era una mica tova ,però apart d'alguna sortida de cadena no vaig tenir grans problemes.El circuit m'agradava molt ,i vaig anar passant a força gent que al veure la meva bici,no s´ho podien creure .....!!
Després d'alguns sustos amb la cadena, per fí vaig anar arribant al planer i ja vaig pogué respirar tranquil. Apretada final per passar a uns quants més...... i linea de meta. Segon al pòdium i primer de la categoria em aquest Campionat. Objectiu complert..!!!!

(c) J.Ortega
Gracies a tots ,el que m´han ajudat i als que meu estan donant ànims al blog i personalment.!!Al noi de Sant Feliu que m'ha deixat la bici,moltes gracies també.
He fet tres Campionats aquest any, i ara toca reposar una mica.Peró això no vol dir deixa de pedalar , farem sortides ,marxes populars i com diuen els meus companys del Impuls Medes Bike `` NA FENT´.´ Salut i força ...!!!!
Paco& Cadaqués