HEM ARRIVAT FINS A TUDELA...!!!

Ja hem tornat de fer una setmana pel Camí Natural del Ebre.
Hem sortit de Fontibre ,i hem fet 5 etapas de la Ruta,
seguin els tracks del company Andreu (Apadreny), i arrivant fins a Tudela.

Ha estat una setmana molt maca la que hem passat la grupeta de bikers de Cadaqués.
El Diumenge sortim de Cadaqués amb la`` flagoneta''carregada de bicicletes, maletes, cerveses i tots els aparells per anar, via França, fins a Fontibre. Parem a dinar a Castro Urdiales,
primera parada gastronomica, en la qual provem les delícies dels fruits del Cantàbric.
Cal dir que aquestes sortides les plantegem com unes vacances, donant pedals, però també
ens agrada gaudir, de la gastronomia dels llocs per on anem passant. A la tarda arribem a la Posada de Fontibre, i preparem les nostres burres per sortir d'hora al dia següent.
El primer dia de ruta comença amb una mica de xiri-miri, que ens espanta una mica, però al cap de poca estona la cosa va millorant i la resta de l'etapa la poderm fer amb un temps fresquet però sense pluja.

Sortim del parc on neix el riu Ebre en direcció a Reinosa, a l'estar plovisquejant i tot mullat decidim no pujar al Mirador del Cotillo, ja que estava completament tapat i tampoc haguéssim vist res desde dalt .El camí, després de Arroyo em va agradar molt, encara que per a alguns era massa tècnic. Però el millor corriol va ser el de Polientes a Orbaneja del Castillo. Amb dues paraules IM-PRESIONANTE ..!!!! A part de lo macu i llarg, que és el corriol al costat del riu; si s'aixeca la vista les precioses formes de les roques que ens envolten és imponent. Cal anar per saber-ho ...!!!

La segona etapa segueix amb el preciós corriol del dia anterior, i anem gairebé tot el temps al costat del riu. Però ens espera una sorpresa i és la pujada-escalada al congost de Tormos, en la qual tots bufem lo nostre per arribar empuxant las bicis, fins a dalt. De totes maneres les vistes i els paisatges que anem veient al llarg de la ruta compensen amb escreix tot l'esforç.
La tercera etapa també té sorpresa, encara que val la pena. Sortim de Transpaderne en direcció a poble medieval de Frias, després de passar pel seu imponent pont, ens dirigim a Quintana i Baños de Sobrón, no sense abans pujar els 800 metres de desnivell fins arribar a 1.090 metres de Los Llanos. La vista des de el Mirador, a l'arribar a dalt, és magnífica, i gaudim veient volar per sota de nosaltres a molts voltors, que aprofiten les tèrmiques sobre el riu Ebre.
La baixada és molt, molt tècnica, però als que ens agrada els corriols trialers, ens sembla un regal.
Després passem pel preciós passeig fluvial a Miranda de Ebro, en la qual el riu es torna gran i tranquil.


La part final després de Ircio i en direcció a Haro ja va canviant de paisatges, i en arribar al rètol que indica que estem a la Rioja, les vinyes se'ns presenten de forma exhuberant.
Envoltats completament per vinyes comencem la quarta etapa de Haro a Lodosa.
Pugem a un altre poble medieval San Vicente de la Sonsierra que a algú se li entravessa una mica per les pujadeta que hi ha fins a dalt. Però val la pena l'esforç i des de dalt, les vistes del
riu i les inacabables extensions de vinyes és meravellosa. Els corriols han desaparegut, però les
pistes ondulades amb tobogans de puja i baixa acaben per fer mal a les nostres cames.

Acabem l'etapa a Lodosa, borratxos de veure vinyes i més vinyes al costat del riu. Aquí, i seguint les recomanacions del nostre amic Andreu, ens allotgem a l'Hostal Marzo, on ens van tractar molt bé, i a més vam conèixer a l' Enrique,
familiar dels propietaris i biker collonut.
Vam estar xerrant amb ell, i es va oferir per acompanyar-nos al dia següent fins Azagra.

Així que la cinquena i última etapa, vam tenir un bon guia durant uns quants quilometres. (Gràcies Enrique). En aquesta etapa les vinyes carregadas de raïm van donar pas, a poc a poc als camps de fruiters, verdures i hortalisses, i van ser moltes les parades que vam fer per provar les diferents classes de peres, pomes o figues, que anàvem trobant pel nostre camí.
L'etapa és molt plana. Però amb les parades i alguna que altre distracció, acaba per fer-se bastant llarga, i al final ja tenim ganes d'arribar a Tudela i acabar-la.
I aquesta és, molt resumida, la crònica de la nostra aventura pel Camí Natural de l'Ebre
L'any que ve intentarem continuar i arribar a Riumar.

Em pedalat , em vist paisatges molt macus i variats ,i també em disfutat de la gastronomia dels llocs on passàvem. En resum , si podeu no us la perdeu...!!!! val la pena...!!!!