1º INTENT DE CORONAR EL K2- PUIG NEULÓS PER LA CARA NORD

............................................................

VIDEO.PER ON ANEM AL CIM,MESTRE.??

En efecte, ha estat un intent, per desgràcia ens hem quedat al camp base, i no hem fet el cim, però ens hi hem aproximat!. Només ens hem quedat a 2'30 hores de camí (GR) caminant... i ja haguéssim conquerit la glòria. Podia haver estat pitjor ....!!!

Però comencem pel principi: A les 9'30 del matí sortim d'Espolla direcció al Coll de Banyuls. Erem un grup integrat per representants dels tres clubs ciclistes: Impuls Medes Bike, Club Ciclista Montgrí i Baix Ter. Els protagonistes: Narcís, Jacint, Santi, Enric i un servidor. El repte era dur, conquerir la virginal cara Nord del K2 Puig Neulós, pel costat de la Catalunya Nord. Estàvem preparats, no faltava de res, Gps, (encara que sense el mapa de França) Cartografia del Google Heart (passada a esborrany, amb tres noms i unes ratlletes) guia expert, (a perdre's) i bikers valents disposats a tot (innocents passerells). Tot semblava que anava bé al principi...

Enfilem el primer port del Coll de Banyuls i quasi arribant al costat Francès, en Narcis amb dura pugna amb en Jacint, per arribar a dalt té un ensopegada i es dóna amb un canto als morros i al genoll. Sort que portàvem gent experta, i portaven una farmaciola en el qual no faltava de rés, tenien mantes tèrmiques i tot. Aixó es anar preparat pel món! Es cura l'accidentat, de les seves ferides, i l'atac, que no ha estat res! El paisatge i la ruta eren preciosos, i donava gust pedalar amb bon temps i bona companyia.

Després d'agafar pistes i travessar les vinyes penjadas als vessants de la muntanya, comencem a trobar diversos desviaments dubtosos. (Aquests francesos no posen rètols de res). En canvi, si trobem els famosos cartells francesos de "interdite li passage'' i No VTT . Però com que el nostre nivell de francès és força baix, havia debat entre passar per un lloc o un altre. Per fi trobem a un avi, que parlant un perfecte català muntanyès, ens intenta explicar, la ruta més curta. Ell la recordava del temps de la postguerra, quan feia contraban per aquells camins... Com és normal, als 100 metres ja no sabíem quin camí agafar...!

Però ens llencem pel "interdite le passage'', i per amunt com els valents! La cosa pintava bé: vistes de Coll Lliure, Argelés Sur Mer, Canet Plage, vinyes, vaques... no faltava de res...!!! Després la pista es va acabar a mitja muntanya, i va arribar el GR... No passa res, bici a l'esquena i per munt... com els bons! I a estones fins vam anar muntats. Per fi vam veure un rètol amb mapa...! Dubtes d'on estava el nord i el sud... i ni rastre del K2 Puig Neulós. Efectivament... estàvem perduts en una cruïlla de GR.es. ...!!!!

I aquí és on, estant a punt de decidir-nos per un corriol, trobem un xerpa senderista francès, que baixava de la cimera i ens avísa: "Cette Rute c'est pas possible aujourd-hui''!... Faltaven gairebé tres hores d'escalada fins al cim de la maleïda muntanya.......!!!! (aixó pinta bastos ......) i desistim, de conquerir la muntanya maleïda...! Alguns també, es van enrecordar de la família del guia, i van tenir pensaments negatius... Però la cosa no va passar a més... No ha pogut ser! Així que girem cua, i cap avall... un altre dia serà! Desfem el camí i arribem de nou a Espolla. Eren les 4 '30 h. de la tarda. En el Restaurant de Ca la Manela ens van dir que ja havien apagat els fogons.

Per sort davant, a La Societat, entrem i demanem amb por... una mica de menjar! Però aquesta gent de L'Emporda són collonuts, i acabem menjant com reis. Amanida, carn a la brasa, fideuà, gelat, garnatxa... no va faltar de res.

En fi, no hem arribat al cim, però ens ho hem passat molt bé. Molt bona harmonia entre els components dels tres Clubs i rialles i bon humor, per damunt de tot! Repetirem segur!

Paco.