Tenia ganes d'anar a Bescano per veure que tal em trobava , aquesta meva primera participació a la Copa Gironina. En arribar he vist força coneguts i companys, entre ells els meus contrincants del Caixa Girona a la categoria,companys del Impuls Medes, i també al Nava, al que ,per cert no podré posar-li pressió en aquest campionat perquè no correm junts.A la sortida, merder com sempre, i el Sr Moradell impossan ordre........, a la seva manera ..
La primera pujada d'asfalt se'm fa dura de nassos, però amb tot vaig apretant i esbufegant per anar cap endavant. A l'arribar a dalt veig que
vaig segon de la categoria, ja que ,el primer, el tinc just davant meu.Estic bastant esgotat, però com després d'una pujada forta, gairebé sempre toca baixar, confiu en recuperar-me, i quan veig la primera baixada em llenço com un kamikaze i passo a diversos corredors .Pero la baixada no dura prou per recuperar del tot a les meves cames i l'alegria em dura bé poc.
Veig que em passen altra vegada la gent que jo havia avançat i no aconsegueixo seguir-los.
Amb vaig mentalitzat per anar al meu ritme, i penso que lo meu és anar de menys a més, i
potser avui he sortit massa passat de voltes.
La qüestió és que, tinc controlats als de la meva categoria, sé que vaig tercer i confio, aguantar aquesta posició, a la qual per cert i malgrat el que diguin, no estic abonat.
El circuit m'agrada ; a les les baixades vaig avançant a gent, però a les pujades,
noto que em falta força i no progréssso com m'gradaria. Quan falten uns cinc quilometres per la meta, la cosa continua igual, no aconsegueixo progressar, però tampoc em passa ningú. I llavors ,després d'una baixada ve una pujada forta de plat petit i ..... el desatre.!!!.Faig un mal canvi ,i en donar pedals, trenco la cadena...!!!
S' acabat.., kaput..., c'est finí , ... No porto el ``tronxa´´, així que no puc fer res.
Baixo, agafo la meva cadena del sòl, i-a fer cames s'ha dit.... Pero quina és la meva sorpresa, quan als pocs metres em trobo al Joan Cors; que anava 2º; en la nostra categoria, aturat i guardan en el mallot la cadena de la seva bicicleta. .!!! increible, havíem tingut la mateixa mala sort tots dos...!!!!Li dic, mig en broma, que hauríem d'arribar tots dos, a l'esprint... ,i corrent; però abans d'acabar la frase ,l'home va començar a córrer com un posseït. Llavors vaig veure que no es donava per vençut tan facilment, i que la lluita seria de marathon .
Yo en bici vaig mig bé,;però córrer no se'm dóna gens bé .., així que a poc a poc el vaig anar perdent de vista, les meves cames ja malmeses em deien que no volien correr.Per sort podia aprofitar les baixades llargues , i em tirava gairebé sense tocar els frens, però les pujades se'm feien molt llargues i lentas.Al final vaig arribar a la meta corrent amb la meva bici i amb resignació per tot el que m'havia passat.
Bueno he fet 5è a la categoria, i vaig arribar a rodar 1º.(per poc temps).
El que no es conforma, és per que no vol ...!!!!
La propera espero que vagi millor .
La primera pujada d'asfalt se'm fa dura de nassos, però amb tot vaig apretant i esbufegant per anar cap endavant. A l'arribar a dalt veig que
vaig segon de la categoria, ja que ,el primer, el tinc just davant meu.Estic bastant esgotat, però com després d'una pujada forta, gairebé sempre toca baixar, confiu en recuperar-me, i quan veig la primera baixada em llenço com un kamikaze i passo a diversos corredors .Pero la baixada no dura prou per recuperar del tot a les meves cames i l'alegria em dura bé poc.
Veig que em passen altra vegada la gent que jo havia avançat i no aconsegueixo seguir-los.
Amb vaig mentalitzat per anar al meu ritme, i penso que lo meu és anar de menys a més, i
potser avui he sortit massa passat de voltes.
La qüestió és que, tinc controlats als de la meva categoria, sé que vaig tercer i confio, aguantar aquesta posició, a la qual per cert i malgrat el que diguin, no estic abonat.
El circuit m'agrada ; a les les baixades vaig avançant a gent, però a les pujades,
noto que em falta força i no progréssso com m'gradaria. Quan falten uns cinc quilometres per la meta, la cosa continua igual, no aconsegueixo progressar, però tampoc em passa ningú. I llavors ,després d'una baixada ve una pujada forta de plat petit i ..... el desatre.!!!.Faig un mal canvi ,i en donar pedals, trenco la cadena...!!!
S' acabat.., kaput..., c'est finí , ... No porto el ``tronxa´´, així que no puc fer res.
Baixo, agafo la meva cadena del sòl, i-a fer cames s'ha dit.... Pero quina és la meva sorpresa, quan als pocs metres em trobo al Joan Cors; que anava 2º; en la nostra categoria, aturat i guardan en el mallot la cadena de la seva bicicleta. .!!! increible, havíem tingut la mateixa mala sort tots dos...!!!!Li dic, mig en broma, que hauríem d'arribar tots dos, a l'esprint... ,i corrent; però abans d'acabar la frase ,l'home va començar a córrer com un posseït. Llavors vaig veure que no es donava per vençut tan facilment, i que la lluita seria de marathon .
Yo en bici vaig mig bé,;però córrer no se'm dóna gens bé .., així que a poc a poc el vaig anar perdent de vista, les meves cames ja malmeses em deien que no volien correr.Per sort podia aprofitar les baixades llargues , i em tirava gairebé sense tocar els frens, però les pujades se'm feien molt llargues i lentas.Al final vaig arribar a la meta corrent amb la meva bici i amb resignació per tot el que m'havia passat.
Bueno he fet 5è a la categoria, i vaig arribar a rodar 1º.(per poc temps).
El que no es conforma, és per que no vol ...!!!!
La propera espero que vagi millor .
.JPG)
2 comentaris:
osti, així en comptes de córrer la Copa Gironina de btt vas fer la Copa Gironina de duatló, je je je....
Paco, vaya putada no sabía la historia al completo, lo que tenías que haber echo es tirarle la cadena al contrincante, jeje, vaya paliza y vaya estreno en la Copa, bueno no te preocupes, al menos las sensaciones son buenas, la próxima ya verás como se te da de narices, eso sí, ya te echo de menos en el pelotón !! bueno paco a cuidarse y pon la cadena para la próxima no te olvides jeje, un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada