PUJANT A LA COTA 2000

Avui hem fet una sortida de carretera en la qual erem cinc Impulsos i un Bici-Tope. La proposta era anar desde Oix al naixement del Ter, a Vallter 2000. A les 7'30 del matí ens hem trobat a Arguelaguer per posar energia als nostres cossos, o sigui, entrepà de truita i cafetet amb llet. Tots, menys el senyor Climent, que fa la dieta del cucurutxo...

Hem sortit en bici des del restaunt Ca l'Bundancia en dirección a Oix, i després per la Vall del Bac, fins a Sant Pau de Segúries. La carretera passa per uns paisatges meravellosos, però la rampes de pujada, no donen treva i ja comencem a veure clar que avui la cosa serà dura, dura... Algunos comencen a donar els primers signes que van sobrats, i altres resen perquè les pujades s'acabin aviat. Peró tots sabem per endavant que això no serà una excursió de Chanquete.

A Camprodón fem una parada, en la que alguns aprofiten per omplir d'aigua, i els més professionals es prenen begudes que els donin ales, per pujar el port. Passat Setcases, ja veiem la neu de Vallter, i també uns núvols grossos i negres que no pinten gens bé. Encomençar el port ja es van prenent les posicions d'atac, i comencen els primers intents de escapada.

La pujada serà llarga i cal dosificar molt bé las forces. Es formen tres grups de dos, i sembla que la cosa va en serio. En la rereguarda en Climent va explicant acudits i aventures, a en Narcís, que va escoltant, i puja sense adonar-se del desnivell. En Tati vol reprendre la revenja de la Terra de Remences a en Neil, i va al seu ritme donant-li canya i intentant desgastar-lo. Al davant en Jacint intenta donar caça a en Paco, que avui s´ha proposat no quedar tercer al podi, i vol emportar-se el primer lloc, encara que sigui sense copa.

La pluja també vol unir-se a la festa i ens dóna un remullada per refrescar la pujada. Les paelles es van succeïnt i tots anem pujant a bon ritme intentant millorar les posicions. Per fi anem arribant a l'estació d'esquí, i les posicions es mantenen tal com venien. Podium sense pressió i sense copa, per al de Cadaqués; segon i tercer lloc per als germans bona ombra; quarta posició; peró resguardat les forçes per la Quebrantahuesos, el senyor Neil; i amb dos "collons" el senyor Narcís Nogué, recolzat en tot moment pels consells tècnics, físics i químics del senyor Climent.

Així que tots contents! Foto de mòvil que dóna fe de l'esdevenimen... i cap avall! La pluja també ens agafa a la baixada i comença una bona tempesta d'aigua que ens deixa com granotes. Peró malgrat tot no parem, per no refredar-nos, i anem fent el camí de tornada per arribar al més aviat possible.

Al final han sortit uns 120 quilómetres de ruta trencacames, que no estàn gens malament! Així que, encara que passada per aigua i bastant dura, ha sortit una bona sortida que segur tornarem a repetir.

Fins la propera, companys!

Paco