27 d’abr. 2013

RUTA DE LES MIL ALCASSABES



Es sorprenen com de vegades els tòpics i la desconeixença de qualsevol país, ens poden arribar a influencia i fer-nos una idea molt diferent del que realment ens trobem quan i anem.



Dic això perquè en el meu cas , i suposo que en el de molta gent, l'idea que portava al cap del que ens trobaríem en aquesta ruta, a sigut molt diferent del que en realitat ens em trobat i em sentit.
 La bellesa natural dels llocs per on hem passat ens a sorprès gratament, però també ens han sorprès moltes altres coses que tenen a veure amb la gent des país , la seva cultura , religió i el medi on viuen. 





I amb això i té molt a veure que em tingut la sort de contacta amb un conductor i guia ;  l'Abohul de  Maroc Circuits ; que en tot moment a estat molt pendent de nosaltres, ens a guiat i assessorat molt encertadament, pel nostre periple en terres Berbers.

No s'ha limitat a portar-nos d'un lloc a l'altre amb el seu 4X4, sinó que des de el primer moment a tingut en compte les nostres preferències i expectatives per les rutes que ens havíem proposat. No entraré a detallar les rutes que hem fet, perquè seria una mica llarg, però només mirat les fotos us podeu fer una idea del que hem vist i viscut en aquesta Ruta de les Mil Alcassabes.


Hem atravessat l'Atlas pel port de Tizi N'tichka i ens hem adentrat per Telouet fins Aït Ben Haddou. Hem passat per Orzazate, Skoura, ens em maravellat amb les Gorges de la Vall del Dades i de Toudra, la Vall de les Roses, les increïbles formacions rocoses del (Antiatlas) , Tinerhir, Nkob. Agdz i Zagora. Hem fet parada a les portes del desert a M'hamid , per després endinsar-nos en un mar de dunes fins a Erg Chegaga.

També hem fet molts km. travessant el desert pel Llac sec Iriqui, a ritme de Dakar en 4X4, per fer la tornada a Marràqueix.

Hem pedalat per llocs en que realment la natura es torna dura i agrest, però també per valls i palmerars preciosos, on l'aigua dels rius regala verdor a dojo. 



La gent en els poblets petits viuen amb lo poc que tenen, com aquí vivien els nostres avis. Es una vida dura, en el que les dones son molt valentes. Buscant herbes per les muntanyes i carregant als seus burrets . Rentant la roba i les seves catifes a la vora dels rius, i pasturant els seus ramats de cabres i ovelles. La majoria de mainada que trobes per les muntanyes i poblets petits, sempre et bé a trobar per mirar si els pots donar alguna cosa, o simplement et saludant des de lluny amb la ma i un somriure. 
Sorprèn la varietat de paisatges que et trobes , i la manera en que la gent s'adapten al medi, amb lo poc que tenen. Hem quedat fascinants per la bellesa dels pobles petits i les seves casbes. Hem tingut la sort de dormir en algunes molt maques, restaurades amb molt d'esforç, pels seus propietaris .



El contrast de la vida, a la ciutat Marràqueix, es brutal..!! En tot moment et sens molt segur passejant tant per les zones més modernes com per els petits carrerons. Això si cal anar molt en compte a no ser atropellat per un burro, una bicicleta o una moto ..!!


En pocs metres de distancia pots menjar una hamburguesa del McDonald's, o pots comprar un pollastre viu, i al moment te l'arreglaran per que te l'emportis a casa a punt de menjar.
Botigues i més botigues de tota mena, amb tot el que et puguis imaginar i molt més..!!! . Amb venedors que parlen tots els idiomes, ("seulement pour vendre"), i  que et conviden a regatejar el preu dels seus productes.


En resum podem dir, que hem passat uns dies molt macos, pedalant i fent turisme, per aquest país que tenim tan a la vora, i que segur no serà  l'ultima vegada que visitem.

     Fins la propera..!!

1 comentari:

Narcís Nogué ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius, també voldria afegir-te que és molt important els ulls que miren i de la manera que miren i el que realment es vol veure, ben segur que altres persones allà mateix hi veuran por i desconfiança on nosaltres hem trobat seguretat i simpatia.
Ja tinc ganes de tornar-hi, jajaja