COPA GIRONINA PORQUERES- 1º IMPULS MASTER 50

(C) fotos J.Ortega
Avui, per fí, em pujat al esglaó més alt del calaix a la cursa de Porqueres.
A costat, però aquesta copa d'avui ja no és un `` xupito'',... ja es comença a veure més a l ' estanteria.

(C) fotos J.Ortega
Tot i que al final me perdut, per culpa de la senyalització (faltaven cintes),he pogut tornar atrapar als que m'han passat ;per la confusió;i entrar 1º de la nostra categoria.

(C) fotos J.Ortega
Ha estat una cursa durilla,aquesta de Porqueres, res a veure amb l'anterior que vam córrer aquí del Caixa Girona.A la sortida, com que no tenia graella, he tingut que apretar,per no perdre els meus contrincants, que sortien més endavant.A la meitat de la primera pujada he aconseguit guanyar moltes posicions i anar al capdavant del gran grup, cosa que m'ha estranyat, ja que normalment els cadets, amb la seva joventut ,surten com coets .Pero, a durat poc ser el primer, i abans d'arribar a dalt ja m´havien passat vuit o deu d'ells, ..... normal.
He de dir que faltaven a la meva categoria dos dels pesos pesants, .. és a dir dels bons, i això m'ha motivat a intentar guanyar, encara que sigui per un dia, el lloc d'honor al podium. Oportunitats així no es presenten cada dia.!!. Però és clar la resta de contincantes no són coixos precisament, .. i els he tingut com a llops darrere meu durant una bona estona.Per sort aquest terreny durillo ,de fortes pujades i corriol, em va bastant bé, i he aconseguit agafar distància els meus perseguidors .La cosa no ha estat fàcil perquè anava trobant als últims de la marxa llarga. Per tant, havia d'anar cantant el `` pas, pas i dreta, esquerra ´´... Per sort gairebé tot el món procura faciltarte les coses i això s´agraeix molt.
Molt i molt corriol de pujada, i poc pla, amb aquest circuit. Però clar si puges molt ....
baixes cagant llets ..!!! I ja ho crec que hem baixat ... i ràpid .. molt rápid.Amb una de les baixades en les que jo creia que anava ràpid se m'ha enganxat un cadet i al deixar-lo passar m'he adonat del que és baixar ràpid de veritat....... Joventut, diví tresor ..!!
He tingut dos moments d'angoixa molt fotuts; un , quan marxant sol, en una cruïlla no i havia cap cinta ni señal.....,malament,molt malament...!!!! Per instint he seguit el camí amb més roderes i per sort era el bo ... buf.!!! Després quan faltaven pocs quilòmetres, un altre ensurt,;cruïlla de camíns....... i res que et digués per on havias d'anar...... merda...!!!!
He vist a un cadet que venia de l'esquerra, dient que per allà no hi havia res, un altre que venia de la dreta ... que tampoc., i hara qué ......i el temps que anava passant.....quina p..........
Tots aturats .. comença a arribar més gent, entre ells algun dels meus contrincants, i tiren recte, però sense saber si era per allà ... tots perduts....De sobte, algú diu que es coneix el circuit i que tira per la dreta ..., anem com bojos tots darrere de ell...!!.Lo dolent és que ja he perdut el meu avantatge respecte als altres màsters, i a més tinc a molta gent davant meu.Tot perdut......!!!!
Però no tot està perdut, a l'última pujada abans de meta començo a treure tota l'energia que encara queda en les meves cames i apreto com un boix per passar a tots els que tinc per davant .... buf .....sort que tohom ja va tocat.....Cremo l'ultim petardo ,i arrivo primer a dalt....buf,buf...
A la baixada, i ja veient la meta em llenço a tomba oberta i amb tota l'artilleria ... no vui tenir sorpresas i que se m'escapi la victoria ..!!!. I no se'm va escapar ...
Avui m'he endut l'Or....!!!!!