LA TRAMUNBIKE 2009 JA ES HISTORIA..!!!

(C) Fotos C.C Bicioci Competició

La Tramunbike 2009 ja és història! Ara cadascun dels que han participat, farà balanç d'aquesta marxa mítica, segons el seu nivell i de com li ha anat.

Per la meva part tinc que dir que aquest any, he acabat bastant mes bé que l'anterior. I tot i patir, i tenir alguna rampa traïdora a la part final; la marxa m'ha agradat molt, i també he gaudit amb les baixades i corriols super tècnics, que la gent de la Tramunt ens avia preparat.
Hem fet la marxa junts en Climent i jo, igual que l'any passat. Peró aquest any amb més experiència per la meva part, ja que la primera va ser el meu baptisme de foc en aquesta prova. També el circuit fet amb sec, no té res a veure amb la mullena i el fang que varem tenir l'any passat.
La sortida des de les Preses, és molt impressionat, per la gran quantitat de corredors i per la forta pujada llarguíssima a Xenacs, que engaltem desseguida. He tingut una enganxada en girar per comença la pujada, però per sort no a passat rés i hem pogut continuar.


M'he trobat bastant bé pujant, i anava a un ritme alegre però sense apretar, i per darrera sentia els consells del mestre Climent, que sempre comença suau, però que després es una locomotora.
La xafogor era bastant intensa, i al primer corriol, el mestre ja a pronosticat que amb aquella calor la gent, cauria com les mosques! Nosaltres per si un cas, ja portàvem els nostres "Camelbags" plens a tope de glaçons i beguda. La veritat es que s'agraeix molt anar bevent beguda fresca durant la marxa, i encara que portes mes pes, te l'avantatge de no haver de parar als avituallaments.


Hem anat fent el circuit, i m'ha agradat molt poder fer la major part pujat a sobre la bicicleta, cosa que l'anterior any era quasi impossible. He al·lucinat, podent fer unes baixades de roques i corriols, on la fortíssima pendent no era impediment per tenir control de la bici i poder retorçar per fer el girs.
Fins i tot he estat temptat de mirar amb més calma les vistes meravelloses que teníem per alguns indrets on es passava; però el circuit tant exigent, no permetia treure la vista del corriol, i no perdonava cap badada.

També la calor i el cansament m'ha passat factura poc abans que s'acabés la part més
alta del circuit i he tingut una rampa a la cama dreta, que per sort m'ha passat desseguida. Així que he afluixat una mica, i en Climent ha passat a davant per anar marcant el ritme.



Un cop feta la part més dura, i ja agafant la baixada, la marxa es torna molt suau i tot sembla que es torna molt fàcil.
De totes maneres encara he tingut un altre enrampada quan hem tingut de baixa de la bici, per travessar un riu on l'aigua ens arribava a la cintura. Per sort només m'ha durat poc, i he pogut continuar a bon ritme fins a l'arribada. Hem arribat tots dos junts, i molt contents de poder acabar aquesta marxa sense cap avaria ni caiguda. I aquest any si que he gaudit tant com he patit!

Al final hem quedat en la posició 70 i 71 de la classificació.
Hem guanyat 100 posicions, en comparació amb l'any passat!
No està malament per anar de "tranquis"!

Fins la propera!