EL CIRCUIT DE VILAJUÏGA ,FARÁ MAL.!!

Doncs si nois, hem anat al Circuit de Vilajuïga i li trobat dur de collons ..!!
Primer he pensat que potser era perque no estava gaire fí, però veien la crònica
d'en Beni Montero, que també li trobat allà, ja no tinc dubtes.!!
I per acabar d'adobar, diuen que el diumenge fará un sol de justícia.
Aixi que com a sòl dir, no faltarà de rés, pujades amb terre solta i pedregots,
trialeres d'anar a peu, escorrans, punxes ... de tot i força. !
Poso aquí la cronica d'en Beni, (amb el teu permis company)
que està molt ben feta, i veureu amb detall el que vos espera.

Cronica d'en Beni Montero
``....La tarda no pintava massa be, amb un cel negre amenaçador que venia de les terres de l'interior, però com que Vilajuïga està tocant a la costa, amb una mica de sort, les tempestes no havien d'arribar-hi. I així ha estat, tot i que a estones queien quatre gotes, la pluja finalment no ha arribat a descarregar. Poca gent per allà entrenant, es el que te anar-hi el dijous....només m'he trobat amb tres de Vidreres, un parell del Malgrat i cap al final de la tarda, en Paco de Cadaqués.

En quant al traçat, dir que es una barreja del circuit del Campionat de Catalunya de l'any passat amb trossos nous amb aquesta proporció (nou-vell-nou-vell-nou). Es un circuit dur, barreja de pistes bones amb pistes dolentotes i un parell de corriols bastant perillosos. El terreny està molt i molt sec, patina moltíssim, hi ha bastanta zona amb roca i terra suelta, i bastantes trampes que si no les coneixes, pots pendre-hi mal. Jo he tardat entre 40-45' per volta, comptant que no feia sol i amb una temperatura fins i tot fresqueta. El dia de la cursa, la calor pot fer molt de mal perquè no hi ha ni una ombra, compte amb les "pàjares" que poden estar a l'ordre del dia si el sol llueix amb força (com sembla ser que farà).

Remarcable també el tema de les punxades, he arribat a casa amb els dos tubeless punxats, i punxats de debò.....he arribat a treure 5 espines de la roda del davant i 3 del darrere, i espines grosses, no pas de romaguera....està ple d'esbarzers i matolls que sembla que tinguin claus en comptes d'espines. I si no punxes les rodes, quedes amb les cames i els braços ben marcats. Aquelles plantes son com paper de "lijar", son dures com el ferro i et foten cada rascada que et cagues amb la mare que les va parir!!

Quan he començat la primera volta, tot just hi havia els de l'organització que estaven començant a marcar el circuit, però amb les seves explicacions i la meva meva memòria fotogràfica (recordant les part de l'any passat) he pogut completar-lo sense problemes.

Mes o menys, el circuit fa així: la sortida es al Celler de l'Espelt, una nau molt grossa a peu de la carretera de Vilajuïga a Roses, a 500 metres del poble. Tot just arrencar, una bona pujada per un camí entre vinyes, que farà molt de mal perquè tothom sortirà amb el gas obert. Comença suau i es va endurint i abans de coronar patina bastant. Després una zona senzilla per una pista forestal mixta i de baixada que ens porta fins a la carretera asfaltada de Sant Pere de Rodes. Hi passem per sota i ja empalmen amb el circuit de l'any passat, a l'inici de la pujada a les antenes de telecos. Fins a coronar, es lo mateix: primer la pista paral.lela al tren, que després passa a ser el corriol duríssim per la línia elèctrica (l'he fet sobre la bici amb plat petit, però patint moltíssim) per després tornar a la pista ample fins a coronar. Comença la baixada, però al cap de 300 metres, ja deixem el circuit de l'any passat i comença un altre tros nou. Gir de 180º a l'esquerra i agafem una pista que planeja, molt ràpida, i al cap de 700 metres, quan comença a picar cap amunt, corriol a mà dreta. Compte!! no té gaire dificultat, es tota recte, però el terreny està molt inestable i te força pendent. Si et passes de velocitat o no controles la roda del davant, et pots fotre una bona nata i fer-te bastant de mal. Després es converteix en un caminet que va baixant avall amb constants girs dreta-esquerra, fins a tornar a empalmar amb el circuit de l'any passat a la zona de sortida (al capdamunt de la pista emporlanada)

A partir d'allà comença la tornada a meta, i fins a la carretera asfaltada de Sant Pere de Rodes torna a ser el mateix traçat que l'any passat: el pas pel camp d'oliveres, la trialera superexigent pels braços i per la suspensió plena d'esglaons de pedra, i després un constant puja-baixa fins al pas per sota de la via del tren, que jo personalment faig mes ràpid a peu que no pas a sobre la bici (compte amb la trampa on hi ha els palets). Un cop superat això, deixem el circuit de l'any passat, pas per sota de la carretera asfaltada (que per collons has de tornar a desmuntar) i arriba la traca final, amb un terreny que en molts casos l'han acabat de netejar per l'ocasió i està molt tou, i amb un parell de trampes en forma de trenca profunda que s'han de conèixer si no vols deixar-hi la roda. Després be una zona que pica cap a munt i fa molt de mal, amb alguns desnivells sobtats que et fan exprimir al màxim per aguantar el plat mitjà. Quan corones, ja només queda la baixada fins a meta entre pistes amples.