10 de juny 2009

LA RUTA DELS VINS I DEL ROMANIC (CATALUNYA NORD)


Si companys, a més d'anar en bici també fem algunes rutes en les quals descobrim indrets plens d'història i tradicio.Aquest és el cas d'aquesta sortida amb la bici de carretera, que hem fet per la Catalunya Nord. La Ruta dels Vins i una petita part de la ruta del Romànic Català. En Narcís Nogué a fet la crònica i les fotos, i aqui teniu unas imatges del indrets que avui em pogut gaudir.

Ruta dels Vins del Rosselló

Aquest dimecres hem fet una ruta per carretera per la Catalunya Nord amb en Paco i en Jacint.
Hem sortit de L’Estartit i hem anat a esmorzar com sempre per agafar forces, i després de passar la frontera artificial que separa el nostre país, ens hem plantat a Tresserres prop de Vilamulaca. Aquí agafem la Ruta dels Vins direcció als primers contraforts del Canigó.
En Jacint com sempre ha fet de sherpa i portava de plano un paper amb 6 noms de poble, visca la documentació i l’informàtica, tot i això no ens hem perdut quasi mai. (quasi).
Vistes de vinyes i mes vinyes i de moment pedalant tranquils, ja vindran les garrotades. Així arribem a un poble fortificat considerat dels mes bonics de França, ( jo diria de Catalunya) que és Castellnou dels Asprés. Ja comencem a marcar un bon ritme que no pararà , passem pel Priorat de Serrabona i fem una visita cultural, continuem i en Jacint ens enganya com sempre per anar a La Trinité a veure un Crist a la Creu, i quina creu... i mes avui que no portàvem la “radio”(de bon rotllo Climent).

Parem a dinar i com no, regat amb bon vi blanc del Rosselló, a la sobretaula ens toca canviar la càmera de la roda d’en Paco que ha punxat, però molt rapit l’ha canviat.
Atacs d’en Jacint, jo també m’atreveixo a atacar però el Rei de la Muntanya en Paco deixa les coses al seu lloc ben aviat.
Acabem la ruta amb 120 km. i el Canigó sempre com a referència visual, encara enfarinat.

Bon dia, bona companyia, bon menjar, bon vi, i bona pedalada.
Com anècdota dir que hem trobat molts catalans del nord que encara parlen Català, i uns alemanys que s’han sorprès de veure tres catalans autèntics parlant català i amb els vestits típics de Catalunya, maillot i culot de l’Impuls Medes Bike.
La senyora alemana es veu que avia sentit parlar de nosaltres, els catalans, i ens diu: “no sou ni espanyols ni francesos, sou catalans !!!” quina alegria m’ha donat la senyora, nosaltres no hem sabut si ells eren de la Wesfalia o de Baviera.


Crònica de Narcís Nogué, soci Impuls 041

1 comentari:

Paco F.R ha dit...

Molt bona cronica Narcís.!!,ha sigut una ruta molt guapa...!!!
Repetirem segur..!!