25 de maig 2009

CAIXA GIRONA TOSSA - PODIUM SOTA PRESSIÓ.


Fotos(Radikalbikes- CC.Serinya-Impuls Medes)
Aquesta setmana he arribat amb un bon entrenament, ja que venia de fer la Pedals d'Occitània, però també amb més pressió a sobre, ja que els companys d'aventura, m'han dit, que si no estic més endavant a les curses, és perqué no apreto prou ja que segons ells, estic millor que els de davant. Com es nota que ells no han de córrer les curses! Jo faig tot el que puc, i com sempre dic, vaig aprenent i agafant experiència, encara que potser quan estigui prou ensenyat, tindré que plegar per l'edat! Així que, tot i la pressió mediàtica, la cursa m'ha anat força bé.


M´ha agradat bastant aquest circuit del Caixa Girona a Tossa, les pujades eren dures, però no és feien eternes com d'altres curses. Es veu que aquest any les han fet més curtes. Els corriols de baixada eren molt llargs, i calia controlar bastant, i no badar mai per portar un bon ritme. La calor també a començat a apretar bastant, i aixó a fet les pujades, més dures.

A la sortida m´he pogut situar bastant endavant, i només m'ha passat l'Esparraguera, que va com una moto. A mitja pujada m´ha passat l'altre màquina, l'Espinar, que ja anava a per el primer, a mort! Jo, m´he posat al darrera seu i he agunatat el seu ritme fins a dalt, i just abans del primer corriol, l´he tornat a passar. La jugada pintava molt bé, i li he agafat uns metres d'avantatge, però... m´he confiat massa i he fet una errada a la part de la trialera més difícil, he passat per davant de la bici i m´he fotut un bon "pinyo", contra unes mates.

La cosa podia haver estat pitjor, per sort m´he recuperat ràpid, i he pogut tornar atrapar al meu contrincant. Hem anat una estona junts, fins que les banyes (de la bici) s'han enganxat amb uns matolls i he estat a punt de tornar a caure. Per suposat que l'Espinar, no m´ha volgut esperar, i ja no l´he tornat a veure més. He anat fent al meu ritme i a la segona volta encara he pogut passar alguns corredors més, però ja les forces anavant minvant i he anat perdent la trampera de la primera volta. Al arribar a meta he trobat l'Esparraguera, i m'ha dit que jo era el tercer de la nostra categoria, i que estava molt fort, per haver donat canya al segon... jeje!


Aixó si que dóna moral! Així que companys, tot i la pressió, he fet la meva feina! Copeta de xupito per el Màster 50 d'Impuls Medes Bike ..!!

2 comentaris:

Nava ha dit...

Mis más sinceras felicitaciones Paco, como siempre carrerón, si señor, creo que estas muy bien fisicamente, por que la carrera de ayer se las traía, sobre la edad, lo bueno del caixa es que luchas más o menos con los de tu edad, cosa que en otras carreras no pasa. Lo que digan los colegas, se les puede hacer algo de caso, pero no del todo, ya que principalmente es uno el que concoce sus probabilidades, lógicamente, siempre puedes tirar algo más, pero también puedes petar antes de tiempo o no?, sigue así y sobre todo disfruta, que es lo bueno de este deporte, ya sabes lo que yo pienso, acabar sea donde sea, ya es gratificante, y si encima, te llevas una ridicula copa, por que es lo que son, pues mejor. Haber si un día de estos tengo los cojones de poder ganarte, entonces podré decir que estoy algo mejor, o que tu has empeorado jajajajaja, cuidate Paco y hasta la próxima campeón.

Ada ha dit...

Felicitats de nou Paco! no n'aprendran mai, a veure quan us donen les copes dels juniors que sembla que les tenen més alimentades! jejejeje
Ara que amb la de copes que estàs acomulant millor que siguin de xupito que sinó et faran fora de casa :)